La plaça de Cornellà del Terri ha acollit aquest dilluns de Pasqua el tradicional ball del Cornut i la plantada de l'Arbre de Maig. Amb el vestit tradicional català, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca. Aquesta edició el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assistit a l'acte de la plantada de l'arbre de Maig i Ball del Cornut.
Una vegada plantat l'arbre, els vilatans han ballat el famós Ball del Cornut, la dansa al voltant de l’arbre maig. Els dansaires han recorregut la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d'una música alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l’envolten, formant una rotllana.
Mentre sona la música, les dones s'avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent.
Segons alguns autors, aquest ball rodó podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s’estaven a punt de casar. Després de llargs anys d’humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest privilegi indigne. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d’ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons en Joan Amades, en canvi, la dansa prové d’un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l’arbre maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l’establiment definitiu de la primavera i l’inici d’un cicle nou (l’aixecada d’un arbre maig), amb primitius cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador dels ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.
La festa va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1999.
