El dictamen del Comitè de Biòtica d’Espanya, a propòsit del Projecte de Llei Orgànica de Salut sexual i Reproductiva, és una expressió de com quan la ciència claudica davant la ideologia cau en contradiccions que difícilment acrediten a qui les manifesten. I és que no es pot afirmar al mateix temps que des de la concepció existeix una vida humana nova, diferenciada de la de la mare, amb un procés de continuïtat, i admetre que es pot acabar de manera voluntària amb aquesta vida per un suposat conflicte de béns. Máxime quan un bé, el de la vida del nen, és sotmès a l’arbitri de l’altre.
Penso que es tracta d’un més d’entre els múltiples fruits que està aconseguint el relativisme, ja que ni la raó ni la ciència tenen cabuda en un estat que té com principi d’actuació la idea relativista, en el qual no hi ha veritats sinó conveniències. No obstant això, penso que la raó i més la raó ètica no ha de claudicar davant la veu de qui no té veu, davant la defensa del més feble, del concebut i no nascut. Sens dubte, el del Comitè de Biòtica és un plegar-se al poder, convertint la raó, i la mateixa ètica en un instrument de poder, doncs, sembla afirmen que el que és un bé ho és quan ho vol el poder.
En el cas de l’avortament, com dret de la dona, no és una qüestió científica, ho reconeix l’Informe del Comitè, és una qüestió de defensa de la dignitat del ser humà.
