Les obres de rehabilitació i museització del Molí d’en Subirós segueixen a bon ritme i ja han entrat a la seva fase final. Aquests treballs corresponen al projecte que ha de servir per a posar en valor el patrimoni industrial, que està estretament vinculat al riu Fluvià. Aquest, consisteix en posar les bases per a la creació d’una unitat d’interès patrimonial amb els diferents elements d’arqueologia industrial que ja hi ha i, a més, que sigui un complement a l’oferta monumental que ja té la vila. La indústria hidràulica, de forns de calç, de mineria, de paper, de guix i de tèxtil es veuran reflectides en un itinerari que properament s’elaborarà. Per dur-ho a terme, s’ha elaborat un programa d’intervencions que té en compte accions com ara la conservació, restauració i definició d’alguns dels elements constructius per poder-los fer visitables. D’aquests alguns ja han estat restaurats. Amb tot, també s’hi ha inclòs un programa expositiu, amb museïtzació i senyalització, per crear un parc patrimonial. A més es volen recuperar instal·lacions, maquinària i altres elements mobles per poder il·lustrar els diferents processos industrials que es tractarien.
El Molí d’en Subirós
Les restes de l’edifici conegut com el Molí d’en Subirós, al capdavall de la baixada de la Font i a l’extrem sud del centre històric, van ser objecte d’una intervenció arqueològica l’any 2006. L’actuació s’emmarca dins el projecte d’adequació urbanística de la zona que contempla entre altres actuacions la millora dels accessos. Com el nom assenyala, es tracta d’un antic molí fariner que aprofitava la força de l’aigua del rec que alimenta la veïna central i que passa vora el carrer dels Horts i la baixada de la Font.
De fet, de molins en aquesta zona ja se n’hi esmenten en el segle X i, en el XIV, n’hi deurien haver uns quants perquè llavors el proper portal dels Horts, era conegut com el portal dels molins. No obstant això, la inscripció conservada a la llinda de la porta principal, remunta l’obra actual al 1755 per bé que el molí va funcionar fins ben entrat el segle XX. L’esfondrament dels sostres i la ruïna progressiva van colgar completament l’interior amb restes d’enderroc i runa. Un cop es va buidar va aparèixer l’estructura interna centrada en una mola farinera i una d’escairar semblant a un trull.
L’aigua captada del rec s’acumulava en una bassa enganxada a la part alta del molí que quedava enclotat expressament. Per un conducte vertical i una porta l’aigua baixava a pressió fins el carcabà, la part subterrània del molí, on feia moure una turbina de pales i l’eix de ferro ben dret que, en el pis superior, feia girar la mola de pedra per moldre el blat. El mecanisme del molí Subirós mostra una manera de fer ara ja desapareguda però que a l’època romana i medieval i fins fa ben poc era representativa i quasi exclusiva de l’activitat industrial dels pobles i ciutats.
