Sis mesos després de l’obertura de Bracons, es confirma que ha servit per connectar millor la Garrotxa i Osona tal com es preveia. Durant aquest període i quan encara falten infraestructures complementàries, s’observa com el turisme i el comerç han estat els sectors que més han notat aquesta obertura. Els primers han vist com, en escurçar-se el temps del trajecte, han disminuït el nombre de pernoctacions mentre que els segons han detectat un augment de clients potencials. Les administracions d’ambdues bandes ja treballen per intercanviar experiències en àmbits com el sanitari i els empresaris reconeixen que han començat els ‘temptejos’ entre territoris però caldrà esperar més a llarg termini.
L’obertura de Bracons ‘no ha salvat’ el sector turístic de la crisi econòmica però sí que ‘ha amortiguat el cop’, segons paraules del president de l’Associació d’Hostaleria de la Garrotxa, Gerard Xifra, que inclou un total de 140 establiments, entre bars, restaurants i hotels. El moment àlgid va ser el període de Setmana Santa, al coincidir amb la novetat de l’obertura del túnel. Els que més ho van notar van ser els restaurants i bars, ja que els hotels van mantenir la tendència a la baixa en quan a pernoctacions, amb una baixada de fins al 15% respecte l’any anterior des del mes de gener i fins a l’actualitat. Tot i això, cal matisar que els que van veure un augment va ser els establiments de preu mig; els de gamma alta o baixa tampoc han notat un increment.
La millora de les comunicacions amb Bracons ha suposat un ‘canvi de mentalitat’ i de model de turisme. Si abans els turistes de l’àmbit metropolità venien un mínim de dos dies, amb una nit pel mig, perquè el trajecte durava fins a dues hores, ara, el camí s’ha escurçat i amb una puja i baixa d’un sol dia els és suficient. Davant aquest fet, els restauradors s’han marcat un nou mercat a explotar, que abans ni es plantejaven pel problema de les carreteres, com és el de les comarques de Ponent.
Fins ara, el 80% de la clientela dels hotels garrotxins provenien de l’àmbit metropolità, mentre que en la restauració aquest sector ocupa el 50% del total i la resta és de comarques centrals o de comarques gironines.
Un model de turisme sostenible
Des de Turisme Garrotxa, també es fa una valoració positiva de l’obertura de Bracons. El seu president, Andreu Teixidor, explica que ‘realment ha servit per obrir la comarca, sobretot a la Catalunya central i a ponent’, on, malgrat la proximitat, ‘ens hi sentíem molt lluny, com si fos una frontera’. Aquest pas serà molt important per al futur del turisme de la garrotxa, que es diferencia clarament del model que hi ha a la Costa Brava o de Puigcerdà. ‘Estem en una posició molt privilegiada perquè la Garrotxa és un destí turístic excepcional, amb un parc natural volcànic i un entorn únic que permetrà anar cap a un model molt més especialitzat’.
L’objectiu, segons Teixidor, és continuar treballant per un turisme sostenible, de més qualitat i menys massificació, perquè ‘està molt bé que vinguin més persones a visitar-nos però el més important és poder preservar el territori’.
Per la resta de Catalunya, encara és un destí desconegut i per això una de les accions que s’han proposat és donar-se a conèixer més, amb accions com ara la Fira del Mercat del Ram a Vic, on l’any passat van distribuir 3.200 mapes de la Garrotxa, una xifra rècord. Aquest any, repetiran l’experiència i també visitaran la fira Expo Bages a Manresa, més enfocat cap a la Catalunya central. Una altra xifra indicativa és el fet que l’oficina de turisme d’Olot ha vist com ha augmentat en més el 240 % el nombre de visitants d’Osona i el Bages aquests mesos.
Les sinergies entre administracions
Tant l’Ajuntament d’Olot com el de Vic tenen clar que Bracons és una ‘oportunitat’ per posar en comú iniciatives que poden enriquir el funcionament de les dues comarques. Per això, des de l’ obertura ja han participat en dues jornades de treball per intercanviar experiències. Sectors com el sanitari –amb el triangle Campdevànol-Vic-Olot-; el turisme, la cultura o la formació són alguns dels punts a treballar per buscar sinergies.
Un exemple és la Universitat de Vic, que actualment té l’alcalde d’Olot, Lluis Sacrest, com a membre del patronat. L’alcalde explica que amb Bracons s’han obert noves possibilitats de formació per als joves que fins ara només tenien en ment la Universitat de Girona. Si bé en el moment de l’obertura de Bracons les inscripcions ja estaven fetes, s’espera que en els pròxims anys cada cop siguin més els garrotxins que decideixin formar-se a Vic.
Segons l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest, ‘sense dubte, serà un enriquiment per a la Garrotxa i esperem que aquest túnel serveixi perquè els ciutadans en treguin un gran profit’. En aquest sentit, apunta que ‘hem obert una porta que ens permetrà millorar notablement; per tant, la nota d’aquí a cinc anys de la bona inversió, no de transports, sinó social, serà excel·lent’.
Per la seva banda, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, recorda com l’obertura de l’Eix Transversal no es va viure de la mateixa manera, donat que al ser una via ràpida que no acabava en cap ciutat, ‘no va crear la sensació d’unir dues comarques’. En el cas de Bracons, en canvi, ha estat tot el contrari, i sí que ha donat aquesta sensació d’unir ‘dos territoris que tradicionalment tenien un tracte molt estret’.
En alguns àmbits ja s’ha començat a notar, com és el del comerç, i en un futur també passarà amb el sanitari. ‘Farem equips interdisciplinaris entre Olot, Vic i Campdevànol, i treballarem conjuntament per donar serveis als ciutadans’, afirma l’alcalde.
El comerç
Els botiguers d’Olot i Vic també han notat els efectes de l’obertura del túnel. El president de la principal associació de botiguers de la capital osonenca, Jaume Soler, reconeix que ha servit per compensar ‘una mica’ la pèrdua de vendes derivada de la crisi, tot i que per la banda olotina encara s’ha notat més. ‘És una qüestió de matemàtica pura’, explica Miquel Fluvià, comerciant i membre de la junta de l’Associació de Comerciants d’Olot. A la Garrotxa hi ha 50.000 habitants i per tant ‘clients potencials’, mentre que a Osona sumen un total de 150.000.
Soler reconeix que inicialment l’entrada en funcionament de Bracons podia obrir ‘certs recels’ a la Garrotxa, pels efectes que els podia provocar guanyar proximitat amb una ciutat amb més comerç. Però a la pràctica, s’ha vist clar que les dues ciutats ‘no són competència, sinó un mateix model de comerç; anem a crear ciutat, treballem per Vic i Olot i si algú és la nostra competència és la gran superfície, no és Olot ni Vic’, apunta Miquel Fluvià. I de fet, ja han impulsat una campanya conjunta per fomentar l»intercanvi de clientela’ que ha donat bons resultats i no serà l’últim cop. Amb el lema, ‘Vic-Olot, més comerç més a prop’, es van repartir més de 150.000 butlletes d’un sorteig amb regals.
A Soler no li consta que algun comerç d’Osona estigui decidit a instal·lar-se a la Garrotxa o a la inversa. Fins ara, diu el president de CentreVic, només hi hagut ‘temptejos’. Tot i això Jaume Soler no descarta que això es produeixi quan passi la crisi.
El sector empresarial
Els empresaris d’ambdós costats fan una valoració positiva dels sis mesos de Bracons però amb matisos. Des de la Unió Intersectorial d’Empresaris de la Garrotxa es recorda que aquest vial encara té ‘mancances’, ja que falta encara construir les obres complementàries, com són la variant d’Olot i la de la Vall d’en Bas. El seu president, Tomàs Feliu, lamenta que als pressupostos de l’Estat no hi apareguin i apunta que, fins que no siguin una realitat, Bracons no tindrà tota la seva ‘potencialitat’ com a via que ha de connectar també altres zones com la de l’Alt Empordà i el Gironès.
El president de la delegació d’Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, Oriol Guixà, apunta que els resultats del nou eix són positius però no es deixaran notar fins a ‘més llarg termini’ a nivell empresarial. La col•laboració ja ha començat ‘a girar’ i destaca les relacions que s’han establert entre institucions polítiques, el lligam amb la Universitat de Vic o a nivell empresarial. Sobre aquest últim àmbit, confia que Bracons permetrà també ‘el trànsit de talent’.
Guixà diu que el fet que per ara només s’hi deixin circular camions amb origen i destí a Osona i la Garrotxa és un ‘gran error’ però admet que la mesura té ‘sentit’ donat que encara no s’ha desenvolupat la circumval·lació d’Olot i a l’entrada hi podria haver ‘problemes greus’. Respecte si la via ha nascut petita per no disposar de doble carril en cada un dels sentits de circulació, Guixà diu que si realment es pretén que l’Eix Vic-Olot sigui una via potent neix ‘caducat d’inici’ i augura que això es notarà quan s’hi deixin circular camions en direcció a Figueres.
El trànsit, menys dens del previst
Les previsions del trànsit de vehicles, que apuntaven fins a 10.000 vehicles diaris, no s’han acomplert. El regidor de Mobilitat d’Olot, Toni Bach, reconeix que en la primera setmana hi va haver un ‘boom’ en les dues comarques, amb puntes molt altes però actualment s’arriba a un màxim de 5.000 vehicles diaris i uns 150.000 cotxes per mes en totes dues direccions. Si bé a les hores punta hi ha un augment considerable, els semàfors instal·lats estan fent la seva feina i de moment es descarta la segona fase que consistia la instal·lació de pantalles i càmeres.
La crisi econòmica ha propiciat també una disminució de la mobilitat interna, amb menys gent que treballa i menys vehicle en hora punta, explica el regidor, que recorda que també s’han fet obres en vies importants com als Reis Catòlics i per tant caldrà esperar tornar a la normalitat per poder veure l’efecte final. Per altra banda, des d’Olot es valora molt positivament les restriccions de vehicles pesats.
En aquests primers mesos els Mossos han establert controls tant des d’Osona com des de la Garrotxa per controlar que únicament circulessin per la C-37 els vehicles amb origen o destí en aquestes dues comarques. El Servei Català de Trànsit (SCT) encara no pot facilitar dades del nombre de sancions imposades perquè el període per presentar recursos a aquestes sancions encara no ha finalitzat. Aquest fet fa que les sancions encara no siguin comptabilitzades fins a ser fermes.
