“Una de las últimas operaciones de capital riesgo cerrada en España tenía lugar esta misma semana, cuando Bankia cedió la gestión de sus inmuebles a Cerberus por un periodo de 10 años. Cerberus Capital Management, L.P., fundado en 1992 y con sede en Nueva York, es uno de los mayores y más conocidos de los llamados “fondos buitre”. Con 20.000 millones de dólares de patrimonio gestionado, sus inversiones van desde empresas a inmuebles pasando por hipotecas y deuda. Cerberus, oteador habitual en las pujas por grandes carteras inmobiliarias en los últimos tiempos, no tiene aún oficina fija en España donde ha operado a través de Poniente Capital, la firma de José María Aznar Botella, hijo del ex presidente del Gobierno.”
Llegir aquesta notícia, en aquests moments en què tenim l’extresorer del PP i home de confiança de l’expresident del Govern José María Aznar, i en el seu moment Mariano Rajoy, em porta a pensar, i a deduir, com hi pot haver votants d’un partit que puguin confiar en persones capaces de crear una xarxa de corrupció i amiguisme com la que tenim en aquest país en aquests moments, si tenim en compte Gürtel, Bankia, Camps, Zaplana, Aeroport de Castelló, Fórmula I a València, Diaz Ferran, Bárcenas i els “pelotazos” de l’AVE Madrid-Lleida. ¿Sabías que esa operación tuvo un Comisionista que se ha embolsado mas de 8.000.000.000 Pts. (ocho mil millones de pesetas de las de antes o 50 millones de € de ahora) por intermediar entre las empresas adjudicatarias y el GIF? ¿Sabías que el nombre de ese comisionista es… ALEJANDRO AGAG?
Clar referent de l’encariment de l’obra pública, pagada amb diner de tots els ciutadans, que si no es recuperen aquests diners, és del tot impossible que els comptes lliguin.
Ja sé que els socialistes en èpoques de Felipe Gonzalez també es varen destacar per la seva política encobridora, i que Zapatero va mentir als ciutadans i va protegir entitats bancàries, i va trencar la guardiola en perjudici de tots els ciutadans, i dels afectats per la hipoteca; però el pitjorés que ningú vol deixar pas a les iniciatives que algú honrat intenta fer arribar al Congrés, per intentar trobar solucions que de ben segur beneficiarien a tothom.
M’agradaria que algú que sàpiga més que jo fes un valoració del pot esdevenir, si muntem una “societat comercial” entre tots els membres de la família Aznar (pare, fill i gendre), ara que la banca encara és en hores baixes, i els “dòlars” estan a l’“aguait” dels esdeveniments i de les fallides que de ben segur es produiran.
