L’afany de protagonisme i de poder, crec que no es cap virtut , sinó mol al contrari,és una debilitat intel•lectual i psíquica,com es constata en el comportament de mols politics i intel•lectuals del nostre país,com és el cas de Jaume Matas i la Maria de la Pau Janer, i d’altres que no vull entrar a valorar ni esmentar, perquè la llista seria massa llarga , i es de la l’actitud de la polifacètica escriptora Maria de la Pau que voldria opinar.
Crec que la qualifico en la justa mesura ,quan dic polifacètica ,donat la seva trajectòria política i cultural , quan ambdues vocacions caminen en paral•lel amb l’objectiu d’aconseguir el poder intentant seduir la influència dels capdavanters politics de diferents ideologies , PSIB, CIU , PP en diferents comicis; de ben segur que mols electors comptabilitzaran dels fracassos electorals, la poca confiança que inspira d’incorporació a un grup polític , de una persona de prestigi rellevant , però que salta de un escenari a l’altre intentant satisfer a tothom ,amb l’esperança i la il•lusió , de que la Conselleria de Cultura de la Comunitat Balear podria estar al seu abast .
Com crec que és coherent , no preguntaré a la Maria de la Pau: i ara que?,perquè tampoc crec tenir cap dret, respectant el procés democràtic i la llibertat d’associació política que contempla la “ Constitucion Española”, però si crec tenir dret a forjar-me un concepte de desconfiança en quelcom circumstancia política amb la participació de la Maria de la Pau Janer; es difícil d’entendre que per uns comicis es pugui donar suport incondicional a CIU, i al cap de un any es pugui donar suport al PP, i manifestar públicament que el suport es per Jaume Matas , i no per al PP; aquest raonament i comportament desprenen excentricitat, que ben segur que la joventut manifesta de la idolatrada , no es contradiu del inici del comentari.
