La matriculació d'embarcacions es va mantenir a Catalunya durant el 2012 gairebé al mateix nivell que l'any anterior i tan sols hi va haver una davallada d'un -1%. En registres totals, de 999 unitats matriculades es va passar a 985, segons l'últim informe elaborat per l'Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN) amb dades de la Direcció General de la Marina Mercant. Des de l'associació, el seu president, Carlos Rico, es mostra satisfet per l'informe i espera que al 2013 “pugui iniciar-se una certa recuperació tant en la venda i distribució d'embarcacions com del mercat d'accessoris i serveis”.
A l'altre extrem, a l'Estat les matriculacions van seguir baixant i el descens se situa en un -11%: de 5.262 embarcacions registrades es va passar a 4.664, una xifra que “podia haver estat molt pitjor si el mercat no hagués resistit a Catalunya”, segons Rico. La tendència negativa es va iniciar al 2007 i no ha canviat des de llavors. Des d'ADIN opinen que les dades de Catalunya es deuen sobretot als efectes positius que va tenir en el mercat “el Festival del Mar al primer semestre de l'any i l'avançament al setembre del Saló Nàutic de Barcelona”, segons remarca Miquel Guarner, secretari general de l'associació.
L'associació també asssenyala la venda d'unitats d'ocasió (per cada una de nova se'n venen tres d'ocasió) com un element d'estímul del mercat a destacar.Pel que fa a les eslores, l'informe revela que a Catalunya hi ha hagut un creixement en la matriculació d'embarcacions de 8 a 12 m (20%), de 12 a 20 m (8%) i de 20 a 24 m (67%) mentre que les de menys de 8 m i de més de 24 han baixat. A l'Estat la davallada és general i es va produeix en totes les eslores. També es constata que la pràctica totalitat d'unitats matriculades no sobrepassen els 12 m, concretament del 97% a l'Estat i el 95% a Catalunya.
Quant a la segmentació per territoris, l'única capitania que experimenta un creixement és la de Palamós, concretament un 10% (de 376 unitats passa a 414), que supera Barcelona en el rànquing
de les matriculacions a Catalunya; a la demarcarcació barcelonina hi ha hagut un lleuger descens (-2%), molt menys pronunciat que a la de Tarragona (-20%).
