El portaveu en matèria d'Administracions Públiques ha presentat per escrit una bateria de preguntes al govern central, amb l'objectiu de tenir més detalls de l'informe que va presentar l'executiu el passat mes de setembre
El diputat de CiU, Carles Pàramo, ha presentat per escrit una bateria de preguntes dirigides al govern de l'Estat sobre el primer any d'aplicació de la Reforma de l'Administració Pública (CORA).El passat mes de setembre, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va presentar un informe en el qual es feia una valoració d'aquest primer any en què ha estat en vigor la llei. Aquest informe, des del punt de vista del diputat de CiU, és insuficient i, per això, es demana ara per escrit al govern central un major detall de la informació aportada fins ara per poder contextualitzar les dades aportades per l'Executiu, ja que sense aquests detalls es corre el perill de fer una lectura tendenciosa de l'informe.
Per exemple, el document presentat pel president Rajoy afirmava que s'han adoptat 120 mesures pensades per eliminar duplicitats administratives. No obstant això, no es concreta ni està desglossat en què consisteixen aquest nombre de mesures anunciades.
En aquest mateix informe, en el qual es fa una valoració de la CORA, s'estima l'estalvi que han generat aquestes mesures, però es fa d'una manera genèrica i sense entrar en detalls. Simplement, es diu que la distribució de l'estalvi entre les administracions és el següent: 2.684.430.550€ per a l'Estat, 5.535.179.449€ per a les comunitats autònomes i 2.197.500.000 per a les administracions locals.
D'acord amb aquestes dades, CiU vol saber quines són les 10 mesures que més estalvis generen a l'administració, a les comunitats autònomes i a les administracions locals. A més, el Grup Català vol conèixer el detall de l'estalvi que correspon a la supressió de pagues extra per administracions i exercicis, així com la no reposició d'ocupació pública o l'estalvi per racionalització de l'administració.
Una altra de les qüestions que el diputat Carles Pàramo té interès a conèixer és la desaparició de 675 entitats, quan el compromís inicial era de 508. Pàramo vol saber el detall d'aquestes 675 entitats que han estat suprimides de les comunitats autònomes i el detall dels 1.225 ens locals que també han estat eliminats.
