Llegeixo als mitjans de comunicació de Girona que:“Càrites de Figueres , desbordada per les peticions d’auxili de famílies necessitades”. No és la primera ocasió que alguna entitat de Càrites Diocesana de Girona es queixa de d’excessiva demanda i a la qual troben serioses dificultats per a poder atendre. En el cas comentat, el seu president assegura que “l’entitat està desbordada per l’allau de persones que diàriament acudeixen a la seu demanant productes de primera necessitat per a poder menjar”. Ja fa uns mesos que el president alertava d’aquesta situació pel creixent nombre de ciutadans que, cada vegada més, es troben sense recursos. “Però ara, afirma, la situació s’està tornant insostenible”.
En altra entitat de Càrites de la mateixa diòcesi comenten: “Ens trobem en una situació molt greu i tal com pinten els pronòstics per al pròxim any, la situació serà molt pitjor”. Fins a fa temps les peticions a Càrites procedien de nouvinguts sense papers, però ara han tingut un descens d’aquests col·lectius per a donar pas a gent del país que no tenen treball, no poden pagar la hipoteca o bé no tenen gens per a menjar.
En Càrites es queixen, amb raó, que estan fent una labor que hauria de ser sumida per les administracions. Costa entendre que hagi entitats públiques i ONGs que reben fortes subvencions i en canvi els necessitats continuen confiant en Càrites, entitat de l’Església que en ocasions se li han negat les ajudes.
Sens dubte aquest estar desbordats és una mostra del greu que comença a ser la crisi o la simple desacceleració i la confiança que els ciutadans tenen en l’entitat benèfiques de l’Església.
