Segons l’estudi «Aigua i canvi climàtic, diagnosi dels impactes previstos a Catalunya», encarregat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la reducció d’aigua als rius catalans serà del 5% entre els anys 2020 i 2040.
Aquesta reducció inclou la minva de les precipitacions, la pujada de la temperatura o els canvis de cobertura vegetal, entre altres.
L’informe també assenyala que aquesta disminució de les aportacions anirà acompanyada d’un increment de la variabilitat estacional i dels fenòmens hidrològics extrems, com sequeres i riuades.
Entre els anys 2070 i 2100, la reducció d’aportacions serà del 10 al 30% de mitjana i la freqüència dels aiguats es pot arribar a doblar i els cabals punta es podran incrementar, aproximadament, un 20%. A aquest efecte, se sumarà la pujada del nivell del mar al litoral. També es preveu una disminució de la biodiversitat als ecosistemes aquàtics.
Aquests canvis fan preveure que es produirà un increment dels usos d’aigua per efectes tèrmics, bàsicament domèstics i urbans, a curt i mitjà termini. L’agricultura, principalment la de secà, serà especialment vulnerable i la reducció de cabals pot comportar un empitjorament de la qualitat de l’aigua, un encariment dels tractaments i un descens de la producció hidroelèctrica.
El document es basa en les previsions del quart informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que estima un augment de la temperatura planetària per a finals de segle d’entre 1,1 i 6,4° C respecte al període 1980-1999. Aquest és el segon de la sèrie d’estudis de base per a la definició d’una estratègia de prevenció i adaptació al canvi climàtic a Catalunya. El mes d’abril passat es va presentar el primer d’aquests estudis, que fa referència al delta de l’Ebre.
