Calonge homenatja dissabte al músic i compositor calongí Ricard Viladesau. A les vuit del vespre a la Sala Fontova tindrà lloc la signatura del conveni entre l’Ajuntament de Calonge i la vídua de Viladesau, Rosa Carrera, per formalitzar la cessió d’una part del fons Viladesau a l’Ajuntament. Després tindrà lloc a la mateixa sala la conferència Elogi a la Sardana, homenatge al músic calongí Ricard Viladesau, presentada pel professor de l’IESE Víctor Pou i a càrrec del prestigiós compositor i director d’orquestra Antoni Ros Marbà i del promotor cultural Josep Espar Ticó. Finalment els actes d’homenatge a Viladesau culminaran amb el concert de sardanes de La Principal de la Bisbal, cobla de la qual Viladesau en va formar part durant 20 anys, que dins de la programació dels Festivals de Música de Calonge actuarà al pati d’armes del Castell i interpretarà un repertori de sardanes entre les que hi haurà dues peces del músic calongí Ricard Viladesau. Aquest concert començarà a les 22 h. i el preu de l’entrada és de 12 euros.
La programació d’enguany dels Festivals de Música continuarà el 14 d’agost amb l’actuació de la cantant de jazz i soul Gemma Genazzano, que actuarà conjuntament amb el convidat especia, productor i cantant Marlon Saunders, qui ha compartit escenari i gravat amb artistes com Sting, Bobby McFerri i Shania Twayn. El mateix cap de setmana, el dissabte 15 d’agost, el Festival de Música de Calonge es desplaça a Sant Antoni de Calonge per oferir la quarta edició del Country Music Festival, un espectacle gratuït. La programació seguirà amb el flamenc de Contrastes, la companyia d’Almudena Bonilla i tancarà aquesta edició l’actuació de Lluís Vidal Trio que presentarà Mompiana, un programa basat en els treballs de Federic Monpou.
Ricard Viladesau, príncep de la tenora
Nascut a Calonge el 1918, Viladesau va ser un virtuós de la tenora i un compositor que ha deixat peces tant populars com Girona m’enamora, Selva i Empordà, Sal i pebre, Calongina o La vall de Calonge. Amb set anys entrà a cantar al cor de l’església de Sant Martí de Calonge, i començà a aprendre música amb els bardissencs Josep Gumà, Josep Mercader (taper i músic) i Rafael Colom (fuster i músic). Amb 12 anys va començar a tocar el flabiol, i als catorze la tenora, a la cobla La Principal de Calonge, d’on va passar a la cobla-orquestra Guíxols de Sant Feliu (1934-1936), mentre rebia lliçons del tenora Josep Coll. Tocà, a continuació, a l’Antiga Principal de la Bisbal, fins a la Guerra Civil.
En tornar de la guerra, s’incorporà a La Principal de Palafrugell, per poc temps, però: el servei militar el portà primer a Galícia, per després acabar tocant a la banda de la 42a. divisió, a Girona. Després d’una curta estada a la cobla As d’Anglès, seria un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, que impulsà entre els anys 1942 i 1949. La baixa de Ferran Rigau propicià que s’incorporés a La Principal de la Bisbal, dirigida per en Conrad Saló. Era l´any 1950 i en formaria part fins al carnaval del 1970. A aquesta cobla, en Viladesau va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on també va coincidir amb el «Moreno» (Josep Puig) al fiscorn i l’Àngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formació d’orquestra, en Viladesau tocava el saxòfon, la viola i el violí. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l’únic capaç d’interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.
El 1970 plegà de la «Bisbal» i marxà a viure a Barcelona per entrar a l’Orquestra simfònica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continuà impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complementà ara amb la publicació del Mètode per a tenora. Passà els últims anys de la seva vida a Llafranc i morí d’una afecció cardíaca l’any 2005.
Pau Casals, quan era a l’exili, va tenir oportunitat d’escoltar La Principal de la Bisbal en diverses ocasions. Segons explicava Viladesau «un dia tocàvem al Palmarium de Perpinyà, ens va venir a escoltar i li vam demanar que ens enviés algunes fotografies. A mi me’n va enviar una que guardo molt ben guardada amb la dedicatòria «A Ricard Viladesau, Príncep de la Tenora, amb l’afecte i admiració de Pau Casals» Això és un passaport mundial, a mi em va arribar a l’ànima». Un altre reconeixement han estat les sardanes que altres compositors han dedicat a Viladesau, com Palamós a Ricard Viladesau de Jordi Paulí i Adéu amic Ricard de Joan Lluís Moraleda.
