Quan estem celebrant el centenari de la Costa Brava , seria convenient reflexionar atentament sobre el present i futur d’aquest espai geogràfic i humà tan sensacional i, alhora, tan vilipendiat per la voràgine d’una especulació urbanística insaciable .Abans de parlar de propostes i reflexions caldria fer esment a diverses dades estadístiques vinculades amb la greu crisi econòmica estructural actual, de caràcter global. Doncs bé, en el període de juny i de gran part del juliol , en el conjunt de la franja costanera de Portbou a Blanes, el descens mitjà de turistes estrangers ha estat d’un 15% Indubtablement, en aquests moments, la Costa Brava ha de donar més protagonisme als vianants, a través de la millora , la modernització ( la remodelació ) dels passejos marítims .
La Costa Brava ha de saber estar al servei dels seus estadants , i això s’aconsegueix tot sabent combatre i domesticar la dictadura del cotxe . La Costa Brava ha de saber atreure més i millor turisme a través del ferrocarril i d’altres transports públics . La massiva entrada de cotxes comporta problemes de tota mena en localitats que multipliquen per deu la seva població . Per altra banda, hem de conservar millor el nostre patrimoni natural i saber vendre molt millor les nostres arrels , costums i tradicions, des de les Havaneres fins el parlar salat . Cal potenciar les marques de qualitat i els personatges històrics, literaris i filosòfics que ens poden donar prestigi; des de Benjamin, passant per Dalí, Pla, Ruyra … I no oblidar, lògicament, el qui va donar el nom a aquest ferèstec territori : en Ferran Agulló.
