La Plataforma Cívica Antimolins de Portbou vol informar la ciutadania i fer constar la gran implicació transfronterera del parc eòlic Tramuntana tant a nivell paisatgístic com mediambiental, ja que durant tot el procés aquest fet ha passat inadvertit.
El projecte preveu instal·lar els aerogeneradors a la carena de Quatre Camins, Pla de Ras, i la Farella, les quals tenen entre dos-cents i quatre-cents metres d’alçada respectivament. A aquesta alçada cal afegir la dels aerogeneradors, que amb les aspes incloses mesuraran cent vint metres d’alçada. Si tenim en compte que el parc eòlic se situa a pocs metres de distància de la frontera amb l’Estat francès, resulta del tot indiscutible l’impacte paisatgístic i mediambiental transfronterer d’aquest projecte.
Precisament la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, sobre l’avaluació dels efectes i de determinats plans i projectes en el medi ambient, té com a finalitat, entre d’altres, garantir l’existència d’adequades consultes transfrontereres quan la realització d’un pla o programa preparat en un estat membre pugui tenir repercussions significatives sobre el medi ambient d’un altre Estat membre.
Concretament, l’apartat 1r de article 7 de la Directiva esmentada estableix el següent pel que fa a les consultes transfrontereres:
Quan un Estat membre consideri que l’execució d’un pla o un programa previst pel seu territori pot tenir efectes significatius en el medi ambient d’un altre Estat membre, o quan un Estat membre pot veure’s significativament afectat ho sol·liciti, l’Estat membre en el territori del qual es prepari el pla o programa ha de transmetre a l’altre Estat membre un exemplar del projecte del pla o programa i l’informe medioambiental corresponent abans que el pla o el programa sigui aprovat o tramitat pel procediment legislatiu.
Previsiblement, i de forma absolutament irrefutable, el efectes generats pel parc eòlic Tramuntana incidiran directament a l’Estat francès. Sobretot si, a més, és té present que el projecte xarxa Natura 2000, abraça també territori francès, ja que la seva creació s’impulsa a iniciativa comunitària. El mateix succeeix amb la candidatura per que la Unesco declari la vessant mediterrània dels Pirineus com a Patrimoni de la Humanitat, perquè inclou també, territori que pertany a l’estat francès.
6. La Directiva 2001/42/CE, en virtut de l’article 14, va entrar en vigor, el dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Europea, fet que es va produir el 21 de juliol de 2001, tot i que no va resultat transposada a l’ordenament intern de l’Estat espanyol en el termini establert per l’article 13, que obligava als estats membres a posar en vigor les disposicions legals necessàries per a donar compliment al que establia la Directiva abans del 21 de juliol de 2004. La transposició la ha realitzat extemporàniament, la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
És del tot indiscutible i està perfectament assentada la jurisprudència que considera directament aplicables les directives europees, quan un cop esgotat el període de transposició atorgat als Estats membres, aquests addueixen el seu incompliment per eludir les obligacions que precisament els imposa la directiva. Citem la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees de 5 de febrer de 2004, Rieser Internationale Transporte, Assumpte C-157/2002:
22. Procedeix recordar la jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia (veure les sentències de 19 de gener de 1982, Becker 8/81, Rec. P. 53, apartats 23 a 25, i de 12 de juliol de 1990, Foster i altres, C-188/89, Rec. P. I-3313, apartat 16), conforme la qual, quan les autoritats comunitàries han obligat als Estats membres, mitjançant una directiva, a una actuació determinada, la eficàcia de l’actuació esmentada es debilitaria si s’impedís als justiciables invocar-la davant dels tribunals i als òrgans jurisdiccionals nacionals tenir-lo en compte com a element del Dret Comunitari. Conseqüentment, l’Estat membre que no ha adoptat a temps les mesures d’execució imposades per la directiva no pot adduir als particulars el propi incompliment de les obligacions que li imposa la directiva.
Però recentment, la jurisprudència esmentada ha analitzat novament l’efecte directe de les directives, i ha avançat quant a la seva aplicació. Citem ara, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees, de 19 de desembre de 1997, Inter-environnement Wallonie ASBL, assumpte C-129/1986:
43. Ja que aquest termini (de transposició) té per objecte, en particular, proporcionar als Estats membres el temps necessari per a adoptar les mesures d’adaptació del seu Dret intern, no se’ls pot retreure la no adaptació de l’ordenament jurídic a la Directiva abans que finalitzi l’esmentat termini.
44. No obstant, també és cert que durant el termini d’adaptació del Dret intern, els Estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per a que, al finalitzar el termini esmentat s’hagi aconseguit el resultat prescrit per la Directiva.
45. ../… si bé els estats membres no estan obligats a adoptar tals mesures abans de finalitzar el termini d’adaptació del Dret intern, de l’aplicació del paràgraf segon de l’article 5, en relació amb el paràgraf tercer de l’article 189 del Tractat, així com de la pròpia Directiva, es dedueix que durant aquest termini han d’abstenir-se d’adoptar disposicions que puguin comprometre greument el resultat prescrit per la Directiva.
D’acord amb la jurisprudència citada, la resolució administrativa per la qual el director general d’energia i mines autoritza el parc eòlic Tramuntana, de data 7 de novembre de 2002, va ser emesa abans que finalitzés el termini de transposició fixat per la pròpia Directiva, i per aquest motiu no es pot al·legar l’incompliment de l’obligació de transposició. Ara bé, sí que resulta evident, i la jurisprudència més recent avala aquesta tesis, que l’Administració autonòmica, en aquest cas el Departament de Treball i Indústria, ha dut a terme actuacions durant el període de transposició de la Directiva que han compromès la finalitat de la normativa comunitària, que no era una altra que la d’implantar un procés de consultes transfrontereres en aquells projectes que poguessin afectar a nivell ambiental a països veïns.
El director general d’energia i mines va atorgar l’autorització del parc eòlic Tramuntana en plena vigència de la Directiva 2001/42/CE, i la seva aplicació no ha estat tinguda en compte durant tot el procés d’elaboració de l’expedient administratiu, atès que no s’ han realitzat cap mena de contactes amb l’Estat francès per fer-los coneixedors del projecte, tot i que la ubicació del parc és molt pròxima a la frontera entre ambdós països, i malgrat l’important impacte medioambiental i paisatgístic que comporta la seva implementació.
Per tot l’exposat, la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou ha formalitzat un escrit davant el Departament de Treball i Indústria, i del Departament de Medi Ambient, per tal de sol·licitar, de forma immediata, declari la inexecutabilitat de la resolució del director general d’energia i mines de data 7 de novembre de 2002, per la qual s’autoritza el parc eòlic Tramuntana, atès que ha estat emesa sense tenir en compte l’aplicació de la Directiva 2001/42/CE.,, per la qual cosa sol·licitem de forma immediata que l’Ajuntament de Portbou suspengui la tramitació de tots els expedients administratius relacionats directa o indirectament amb el parc eòlic Tramuntana, fins que l’Administració autonòmica no resolgui la petició que la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou ha formulat, i conseqüentment s’abstingui d’atorgar permisos que l’empresa autoritzada els hagi pogut sol·licitar.
