Sílvia Paneque és la candidata socialista a l'Ajuntament de Girona. Encapçala una llista creada amb un mètode participatiu i, de cara a la pròxima legislatura, proposa cohesionar la ciutat a partir dels barris, fomentar l'ocupació per a eradicar els problemes socials que se'n deriven i potenciar plans d'activació comercial.
Per què l'han de votar com a alcaldessa de Girona?
CiU i ERC van anunciar a principis d'any que, on poguessin pactar, pactarien, també a Girona, per tant, el projecte que represento és l'única alternativa d'esquerres i progressista que hi ha a la ciutat, per garantir una cohesió social veritable entre el centre i els barris més perifèrics. També penso que hem demostrat al llarg de l'últim any, tant amb el procés de primàries com de la mateixa elaboració de la candidatura, que allò que diem de transparència i de control democràtic i d'obertura de la institució, no només ho diem, sinó que ho practiquem.
Com és la ciutat que proposa? Quin pes hi han de jugar els barris?
La primera prioritat que tenim és la lluita contra l'atur, perquè Girona té 7.300 aturats en aquests moments i hi ha alguns barris on l'atur està molt cronificat, com Santa Eugènia, amb un 30%, amb aturats de llarga durada i amb una edat on la inserció laboral és molt complicada. Aquest és el principal problema de la ciutat, perquè de l'atur se'n deriven problemes socials com la manca d'habitatge, problemes d'alimentació, de beques menjador… Per això ha de ser la nostra prioritat. El segon eix és la transparència i el control democràtic. I finalment, el dels barris. Hem d'assegurar la cohesió de la ciutat perquè serveis com la seguretat, la neteja o manteniment de parcs i jardins no s'estan fent de la mateixa manera, i com més a la perifèria te'n vas, pitjor. Cal assegurar estàndards d'igualtat a tota la ciutat.
En quins barris s'ha d'incidir més? Fa poc parlava del Sector Est, per exemple.
Girona té uns barris amb ànima molt pròpia, cada sector necessita plans concrets. En el cas dels quatre barris que formen el Sector Est, la situació econòmica i social és realment complicada, no es tracta de fer petites accions, sinó que hem de fer una acció més integral. Parlant amb agents que hi treballen i amb la UdG i pensant en la proximitat que té amb els campus i el Parc Científic, vam creure que era bona idea facilitar la instal·lació d'estudiants per regenerar el barri amb gent jove que pot aportar tasques de voluntariat i suport escolar. Ens sembla que hi guanya tothom. Més enllà que els estudiants tindrien lloguers tous i que es regenera el barri, ens possibilita millores de mobilitat, de connexió amb el Parc Científic a través de la passera, millorarien la connectivitat i el barri no sentiria que viu d'esquena a la ciutat. Hi ha altres barris que necessiten plans especials, un és Sant Narcís, que s'ha parlat molt del seu pla especial, però no s'ha concretat res, i pensem que és molt necessari per retornar als veïns que han patit les obres del TAV del qual gaudim tota la ciutat, per això cal un pla integral en l'àmbit d'urbanisme, de mobilitat, per recuperar comerç de proximitat… Hem destacat aquests dos sectors perquè pensem que potser són els que han quedat més endarrerits.
I en matèria de comerç, què cal fer al conjunt de la ciutat?
No s'hauria d'haver fet aquest ens de gestió de l'àrea urbana tal com s'ha fet. Nosaltres estàvem d'acord en el fet que es fes una gestió integral de l'àrea urbana però en temes de mobilitat, sostenibilitat, gestió de residus… i també comerç. El que ha passat és que s'ha creat un ens només per parlar de la gran àrea comercial que es pot instal·lar a Salt i Vilablareix. Si no es fa d'acord amb tots els ajuntaments implicats, pot afectar i molt el comerç del centre. Hem aprovat plans comercials per Pont Major, per Montjuïc… i no se n'ha desplegat cap, tot i que hi havia recursos econòmics per fer-ho. I tant els comercials de la zona com els agents que treballen en comerç de proximitat saben bé a cada zona què s'ha de fer. El poc que s'ha fet és per perjudicar el comerç del centre. No es tracta de defensar el comerç del centre per sobre de l'àrea urbana, però sí que és lògic que l'Ajuntament de Girona vulgui preservar-lo i arribar a una entesa amb Salt i Vilablareix. S'ha fet poc i en la direcció equivocada. El que hem de fer és potenciar aquests plans d'activació comercial a Sant Narcís, a Pont Major, a Montilivi, on hi ha comerços que encara no estan configurats com a associació de comerciants i se'ls podria ajudar.
Per què hauria de servir l'aliança urbana, doncs?
Mobilitat i gestió de residus són els dos principals temes que s'haurien de tractar i no s'han tractat. En mobilitat hi ha l'eix Girona-Salt, que no s'està tractant, la connexió de carrils bici, foment de la bicicleta… que ho estem fent per separat i no conjuntament. I en gestió de residus, Girona ha fet una inversió en la incineradora i cal veure la contribució dels altres municipis i quin model volem entre tots.
Què cal fer en l'àmbit turístic?
Hem perdut turisme de països europeus perquè l'aeroport de Girona està en hores molt baixes. Quan l'alcalde parla de promoció turística, nosaltres li demanem que incideixi sobre el principal actor, l'aeroport de Girona, que no està en terrenys de Girona però parlant de l'àrea urbana, la ciutat ha d'estar molt interessada en què funcioni. És cert que és una funció d'àmbit estatal i de la Generalitat, però algú des de Girona ha de liderar i reclamar a aquests estaments per a què l'aeroport funcioni i que es facin polítiques comercials per captar operadors i empreses que vulgui aterrar a Girona. Això afecta també comerços, taxistes, restauració… que viuen d'aquests passatgers. També hi ha les mercaderies i els vols d'aprenentatge, que s'han descuidat. Tres potes que ens sembla que ningú se'n preocupa: uns per desídia, els altres perquè volen potenciar l'aeroport d'Alguaire i l'Estat per llunyania i manca d'interès. Però Girona hauria de liderar aquesta reclamació. I en turisme també pensem que s'han explorat poc algunes alternatives a més del turisme patrimonial, per exemple el turisme familiar i associat a la natura: tenim boscos urbans, les hortes, la vall de Sant Daniel… pensem que també s'hauria de potenciar més el turisme d'empresa i congressos.
Pel que fa a la cultura, el gran tema d'aquesta legislatura ha estat el llegat de Santos Torroella. Com ho veu?
És el gran projecte perquè és la inversió més gran que ha fet aquest govern en quatre anys, però encara no s'ha executat la compra del fons. Precipitadament aquestes setmanes s'ha anunciat la cessió de la meitat de la Casa Pastors, però és un anunci, res més. La compra no s'ha executat i del gran projecte encara no n'hem vist res. Quan va desaparèixer la regidoria de cultura a l'inici del mandat, ja era una declaració d'intencions. Ens van dir que deprendria de l'alcalde perquè per a ell era un eix estratègic, però la veritat és que hem tingut un alcalde més centrat en la política del parlament que en la pròpia. Entre aquesta absència i que el projecte estrella no s'ha executat, nosaltres creiem que no s'ha fet res. El Modern era un altre projecte, ens l'han presentat fa unes setmanes però no en sabem res més. Anuncis i anuncis, però res executat, més enllà dels anuncis de premsa no hi ha res.
Un altre dels reptes que té la ciutat és el nou hospital Trueta. Què n'opina que torni a posar-se sobre la taula quan s'acosten les eleccions?
No només abans de les eleccions: l'han mogut d'emplaçament, l'han tirat a terra, l'han tornat a construir… el que no es pot fer en quatre anys és canviar de criteri d'aquesta manera. Nosaltres reconeixem que en aquests moments el projecte que havia deixat el tripartit pel Trueta és inassumible a nivell pressupostari, per tant, ens hem reposicionat. El que vam demanar a l'alcalde fa mesos és que es dediqués amb celeritat a les urgències i als quiròfans, s'ha quedat petit i les instal·lacions no són dignes. No deixen de ser pedaços, però és una manera que es pugui desencallar allò que està més encallat en aquests moments. Ens van dir que les urgències ja estaven licitades, ara ens venen amb l'anunci del nou Trueta, el que diuen ja no és creïble, han canviat de criteri massa vegades. La prioritat, veient la disponibilitat pressupostària actual, són urgències, quiròfans i que es traslladi el campus de la UdG al costat del Trueta. I a partir d'aquí ja veurem com ho anem desenvolupant.
Ja centrant-nos en el 24 de maig, com planteja la campanya?
Aquests quatre anys d'oposició han estat d'oposició constructiva, ens hem abstingut en dos pressupostos perquè són l'eina bàsica perquè la ciutat funcioni, sempre a canvi de recursos per a promoció de l'ocupació i per als serveis socials. Penso que ja hem demostrat que la nostra és una oposició no a la contra, sinó proactiva. I la campanya anirà en el mateix sentit, amb una acció política molt de proximitat, de tu a tu i porta a porta, de parlar amb els ciutadans al carrer… I així volem continuar: denunciant les coses que creiem que no s'han fet bé, però proposant sempre una alternativa.
Com ha anat el mètode participatiu per confeccionar la llista?
És la primera vegada que ho hem fet dins el partit. Era un compromís que tenia des de les primàries, perquè jo sorgeixo d'un procés participatiu, i creia que la candidatura s'havia de fer amb el mateix procediment. Vam fer una recollida de noms que podien participar del nostre projecte, se'ls va demanar que fessin una recollida d'avals ciutadans i que busquessin suports de persones externes al partit. De tot aquest procés van quedar 20 persones que van tenir l'oportunitat de presentar-se en un acte dissabte passat, mostrar el seu perfil i quina aportació podrien fer al projecte… i es va obrir un període de tres dies per a què tothom qui ho volgués pogués expressar la seva opinió. Entre votants i avals, hi ha participat un total de mil persones, que per nosaltres és una dada significativa i n'estem molt orgullosos. El que ens diuen és que formar part de l'elaboració de la candidatura els lliga més amb el projecte socialista, s'hi senten més vinculats.
Com és el resultat final de la llista?
Crec que ha quedat una candidatura molt equilibrada, amb presència de barris, àrees de coneixement i jo n'estic molt contenta, tant del procés com de la candidatura que n'ha sortit.
Quin seria un bon resultat a les eleccions del 24 de maig?
És complicat. Pensem que quedarà un ple fraccionat i que tots plegats haurem d'exercir la cultura del pacte. Penso que no hi haurà una majoria clara per governar en solitari, i en aquest escenari ja hem dit que nosaltres apostarem per dialogar i intentar pactar amb les forces d'esquerres, que comparteixin un ideari de polítiques socials i d'ocupació, segur que hi haurà renúncies, però anirem amb una direcció similar. A partir d'aquí, fer números… segur que sortiran enquestes i diferents escenaris, però jo crec que l'únic bastant segur és que quedarà fraccionat i que s'haurà de pactar.
