Bombay té molts racons amb encant… a la zona sud. És la capital de l’estat de Maharastra, però també és capital econòmica de la Índia. Té –amb els suburbis- uns 18 milions d’habitants, i entre ells hi ha la gent més rica del sud d’Àsia i també la de major misèria.
És una ciutat difícil, injusta, contaminada, bigarrada, molt interessant per a conèixer en realitat les dificultats de la nostra societat i els problemes crucials als quals ha d’enfrontar-se l’home en el segle XXI.
La construcció de Bombay té influències occidentals i barreja d’estils orientals i àrabs. És també una capital del cinema. Els habitants d’aquest país són molt aficionats als musicals que reflecteixen móns d’amor i de riquesa que no es corresponen amb la generalitat del país.
Hi ha dos Bombay.
La Bombay de l’extrem sud és una ciutadella en la qual s’alcen edificis de qualitat, de l’època britànica, amb una societat que té un bon nivell de renda. La badia té aires de lloc d’estiueig d’occident, hi ha sumptuosos palaus… Però la Bombay del nord és diferent. A poc a poc es va entrant en les zones de més misèria i contaminació. Fins a arribar als slums miserables on viuen els sense res, els milions de marginats per la lepra o per la mancança absoluta.
I en l’una i l’altra Bombai es fa evident la contaminació. Les platges no són recomanables; l’aigua està bruta, negra, amb altíssims nivells de contaminants. L’aire està carregat de brutícia i l’olor de les escombraries no desapareix mai, encara que es dominin les nàusees.
En ella conflueixen diverses religions. Les majoritàries són l’hinduisme i l’islamisme. Hi ha una important minoria cristiana i altres grups. El més curiós és el dels parsis, religió que procedeix de Pèrsia, fundada per Zoroastre i traslladada aquí per l’embranzida musulmana. Hi ha uns 100.000 parsis i ocupen una posició privilegiada a la ciutat pel seu nivell de riquesa.
La Bombay del sud
La part sud és la que freqüenten els turistes. Té uns excel·lents llocs típics i abunden els temples de les diverses religions. Es recomana visitar la Illa Elefanta i –si pot ser– estendre la vista a Ajanta i Ellora, dos recintes clau de l’art del subcontinent. A la ciutat és imprescindible visitar la Porta de la Índia, un símbol de Bombay. Es tracta d’un arc triomfal construït per a rebre la visita de George V, als inicis del segle XX, i que també donava la benvinguda als milers d’europeus i no europeus que van arribar a l’Índia per mar.
Al seu costat hi ha el Taj Mahal Hotel. Influències hindús i àrabs s’uneixen a l’arquitectura anglesa en aquest hotel també emblemàtic, anterior a la Porta de la Índia. Als inicis del XX, va ser qualificat com l’hotel més luxós del món. La zona de Colaba té com punt d’interès el Wellington Circle, amb el museu Príncep de Gal·les, un dels millors de l’Índia, amb peces d’arqueologia, escultura, etc. A Colaba hi ha botigues d’artesania, cafès, hotels i restaurants.
L’altra Bombay
A mesura que s’avança s’entra en el nord més degradat. Al costat del carrer, generalment sense voreres, s’acumula la brutícia. Davant dels edificis s’han instal·lat barraques i paradetes miserables.
Els slums són barris miserables. Se succeeixen les barraques, que de vegades no són ni tan sols de xapa, sinó un munt de plàstics que se sostenen sobre algun pal. Entre una fila i altra de barraques, s’obre un carreró d’un metre o menys d’amplària, per on la gent camina descalça sobre brutícia, excrements o aigües residuals. Milions de persones habiten en aquestes condicions, on prolifera la tuberculosi i la lepra. La natalitat és altíssima i no sorprèn trobar noies joves que ja són mares de tres o quatre fills. També és altíssima la mortalitat.
La zona pobra és un graner de nens del carrer i de dones a les quals el no-res les porta a la prostitució. A l’Índia es calcula que hi ha 400.000 prostitutes menors d’edat. El Barri Roig de Bombay és un sinistre bordell –el major d’Àsia– absolutament lleig. Prolifera el sida.
Buscant les causes i les solucions
La Bombay dels sense res és una societat injusta, i a aquesta injustícia col·laboren les idees socials que distribueixen la població en castes i que sembren el conformisme. Hi ha qui creu que les idees religioses, com la creença en la reencarnació i el càstig de faltes comeses en vides anteriors, contribueixen a mantenir el conformisme. Però cal ser prudents a l’hora de jutjar les seves creences: la teoria de la reencarnació és compatible amb la lluita contra tots els mals que no siguin inevitables. És la pobresa extrema la causant dels problemes de Bombay.
Algunes organitzacions caritatives ajuden a suportar aquest drama. ANESVAD, per exemple, està fent una excel·lent labor en barris com Borivoli, ajudant els leprosos, els nens sense llar i els famolencs. Col·labora amb Alert Índia en un programa de detecció precoç de la lepra (el 80 % dels leprosos del món estan a l’Índia) i amb les germanes de la caritat de Santa Anna en la recollida de nens sense llar i en el repartiment d’aliments.
És una bella font de caritat enmig de la desesperança. Per cert, a Bombai, amb el 2 per cent de població cristiana, les organitzacions cristianes realitzen entorn del 50 per cent de la labor humanitària de la gran urbs. Hi ha gent meravellosa en aquesta tasca. Si pots, ajuda els que duen una mica d’alleujament al dolor.
