El reliquiari de Sant Vicenç que des de feia 600 anys es conservava a l’interior de la sagristia del monestir de Sant Pere de Besalú ha passat a mans del Bisbat de Girona, a l’espera que l’ajuntament d’aquest municipi destini els diners per pagar els treballs de restauració. L’abril de l’any passat es va obrir per primer cop per estudiar si les restes de l’interior pertanyien al sant Vicenç capellà. L’ajuntament es va comprometre a assumir les despeses de la restauració i la posterior exhibició mentre que el Bisbat s’encarregava de pagar les anàlisis de les peces. Més d’un any després, el consistori no ha complert la seva part i la peça es troba guardada a les dependències del Bisbat a Girona.
La iniciativa d’obrir el cap-reliquiari va sorgir després d’unes investigacions de l’historiador Miquel Àngel Fumanal que s’ocupava de la redacció del llibre ‘La parròquia de Sant Vicenç’, on es parlava també del reliquiari. El 2 d’abril de l’any 2008 es va procedir a la seva obertura, amb l’esperança de trobar-hi el crani de Sant Vicenç capellà i algun document que en certifiqués la seva identitat, tal com s’havia atribuït durant tots aquests segles.
Les expectatives es van complir i a l’interior van descobrir-hi unes restes de cotó amb el que podrien ser taques de sang, un fragment de la part superior del que podia ser un crani humà i un paper que servia d’embolcall d’unes restes òssies també per identificar. En aquest paper s’esmentava al ‘magnífic M. Silvestre Bellsolà’, acompanyat d’un segell de tinta que posava ‘Barna’ (Barcelona), una pista que des de llavors l’historiador Fumanal està seguint a través d’arxius. El que fins ara ha aconseguit descobrir és que era un personatge molt important de l’època, que va ser procurador de molta gent important i que tenia bones connexions amb la diòcesi. El més important, però, és que s’ha conservat una part del seu dietari i espera que serveixi per aportar noves pistes de les relíquies.
L’obertura formava part d’un projecte de restauració i posterior exhibició, que l’ajuntament s’havia compromès a finançar. Al final, però, el consistori es va tirar enrere i el Bisbat ha optat per guardar la relíquia a les dependències de Girona a l’espera que algun dia es pugui restaurar. Fonts del Bisbat han explicat a l’ACN que la Generalitat també els va informar que no finançarien els treballs de restauració, com els havia demanat l’ajuntament, i des de llavors tot ha quedat parat.
‘Si nosaltres restaurem les relíquies d’una parròquia, ho haurem de fer a totes; només financem les obres arquitectòniques o les que corren algun perill’, expliquen des del bisbat, que consideren que ‘un reliquiari se n’ha de fer càrrec el poble’.
El rector de la parròquia de Sant Vicenç, Martirià Plà, ha confirmat també que s’està a l’espera que l’ajuntament posi els diners de la restauració i que de moment no hi ha cap data.
Des de l’Ajuntament de Besalú, s’afirma que en aquests moments no hi ha diners per destinar-los a restaurar la peça i que esperen en un futur obtenir-los a través d’alguna subvenció. Segons ha explicat la regidora de Cultura, Maria Mercè Balateu, se’n va sol·licitar una a la Generalitat però se’ls hi va denegar, entre altres coses, perquè la peça és propietat del Bisbat de Girona. ‘Ens interessaria poder-lo ensenyar a la gent el més aviat possible però no depèn tant de nosaltres com de que surti una subvenció a la que acollir-nos i que ens la donin’, ha apuntat la regidora.
El de Sant Vicenç és el segon reliquiari medieval més important que fins ara conservava Besalú i l’única original que els queda. L’altra conservada és la cèlebre Veracreu, que va ser robada per uns lladres l’any 1899. Posteriorment, va ser substituïda per una altra relíquia cedida per Francesc Cambó l’any 1923. En els millors temps, la població n’havia tingut una tercera, les relíquies de Sant Prim i Sant Felicià, les quals van desaparèixer durant la Guerra del Francès.
