“S’hi pot escoltar el silenci”. La manera com Josep Lagares defineix la Processó dels Dolors de Besalú difícilment pot ser més precisa. El director general de l’empresa Metalquimia i màxim responsable de la Congregació besaluenca destaca la importància històrica d’aquest esdeveniment i el descriu situant-lo al capdavant de les referències: “És una processó única a les nostres contrades. Se celebra des de fa més de 300 anys i aglutina tot el poble de Besalú i la gent de les comarques com a pal de paller d’aquesta espiritualitat col·lectiva. És de les poques processons on encara s’hi conserva el silenci, la devoció i el fervor”, explica.
Com indica l’empresari, l’acte religiós de la vila comtal ha gaudit al llarg del temps d’unes singularitats diferencials que l’han mantingut dempeus tot i l’arribada de contratemps virulents com la Guerra Civil, motiu d’un obligat parèntesi. En concret, han passat 316 anys des que l’Orde dels Servents de Maria, o Servites, fos instituïda amb la fundació de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, una de les comunitats en actiu més antigues de Catalunya i guardonada el 2005 amb la Creu de Sant Jordi.
És per això que el municipi garrotxí, que alberga la Processó dels Dolors des del 1717, esdevé un dels principals punts neuràlgics de la Setmana Santa. El seguici, envoltat de misticisme i tradició 
per tots costats, és controlat en tot moment pels arrengladors amb vesta encarregats de vetllar pel silenci i pel mateix ordre dels passos dels presents, recitats com sempre per un Mestre de Cerimònies que enguany ha estat Jordi Juncà. “És un honor per a mi ser el Mestre de Cerimònies d’aquesta Congregació. La Festivitat dels Dolors uneix tot un poble, tot Besalú hi està involucrat. Això fa que hi hagi una gran barreja de tradició, religió i cultura, és un acte molt profund que ha passat de generació en generació”, explica Juncà, que atenent-se al seu rol s’ha hagut d’ocupar de revisar les tasques de la cerimònia d’entrada i Professió dels Congregants a més de gestionar les misses i els actes durant el Quinari.
La mateixa il·lusió que en Jordi l’evidencia la Lluïsa Auguet, la nomenada Priora d’enguany. “És una joia molt gran per a mi, no m’ho esperava. Em provoca una gran alegria i de moment no estic nerviosa, però potser en el moment de la Processó ho estaré, qui sap”, comenta entre somriures la Lluïsa, de 85 anys, abans de puntualitzar la rellevància que suposa una elecció d’aquest tipus: “Tant per a mi com per a la meva família poder presidir aquesta festa és una cosa molt bonica”.
Mantenint l’essència
El Divendres dels Dolors, dia festiu a Besalú, s’ha iniciat a les dotze del migdia amb una missa solemne que ha precedit la conclusió del Quinari amb Corona dels Dolors, el sermó i el cant de la Salve pel Cor Apòstols celebrat a les cinc de la tarda a l’església de Sant Vicenç. Tot seguit, ha tingut lloc l’entrada de Novicis i la Professió de Congregants.
A les set de la tarda, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha presidit una missa amb acompanyament del Cor Parroquial i amb la col·laboració del Cor de la parròquia de Sant Jaume de Salt. Poc després, a dos quart de vuit, els Estaferms i el Maniple de Manaies, compost per 53 membres, han desfilat pels carrers de la Vila, mentre que a dos quarts de nou han aparegut a escena la Priora i les autoritats de Besalú.
Abans de la sortida de la Processó gestada des del monestir de Sant Pere a les nou del vespre, la plaça de la Llibertat ha acollit el lliurament de premis del 6è Concurs de Dibuix de la Processó de la Mare de Déu dels Dolors. Amb els noms dels vencedors donats a conèixer, el seguici s’ha iniciat marcant la ruta habitual pels carrers i places de la vila: carrer del Forn, carrer Ganganell, carrer Vilarrobau, carrer Abat Zafont, carrer Major i carrer del Canó. Durant l’acte, al bell mig de la plaça de la Llibertat, el Cor Apòstols ha cantat com cada any la Salve, en aquesta ocasió al costat de la melodia de l’orquestra Costa Brava.
Tot i que l’esdeveniment rep any rere any centenars d’adeptes, la voluntat de la festivitat és la de mantenir l’essència ancestral dels seus orígens. “El que té d’especial aquesta processó és que s’ha mantingut tal i com era anys enrere, mai hi ha hagut la voluntat de transformar-ne en cap tipus d’espectacle ni per part de l’Ajuntament ni de la pròpia Congregació”, explica l’alcalde besaluenc, Lluís Guinó, qui assenyala que els Dolors esdevé una de les jornades més importants en el calendari local.
Com el batlle, la primera tinent d’alcalde, Fina Surina, també ressalta la rellevància d’aquesta cita religiosa i recorda que la seva popularitat va fer canviar de dia la festa petita del municipi, traslladada precisament als Dolors. “No fa tants anys vam decidir que havia de ser una festa local, perquè s’hi barregen moltes emocions i és un dia molt esperat per a tots plegats”, diu Surina. “Un dia en el qual tothom hi vol ser i on tothom s’hi sent molt bé”, agrega.
