El pitjor que li pot passar a un gestor ferroviari és saltar a les portades dels diaris. Ara t’ha tocat a tu, Josep Manau, i et planyo. No fas cara de ser mala persona, més aviat encomanes una certa resignació de ferro i de sort descarrilada. Potser mereixes alguna penitència, sobretot si tens alguna cosa a veure amb la web del teu negociat, que arrenca, només en castellà, amb una frase sublim: «Barcelona, una bellísima ciudad donde la tradición local se mezcla con… bla, bla». Però em temo que el teu acomiadament no té res a veure amb la ignomínia literària, ni tampoc amb les constants penalitats dels abnegats passatgers de tren. Més aviat sospito que el teu cessament és una avaria més. Perquè vejam: el ministeri de torn et despatxa, i tot seguit ens consola dient que designarà un responsable únic per coordinar les obres de la zona de Barcelona. Caram, al·leluia. Ara sí que l’ànsia esdevé alarma. Que potser no existia, tal coordinador? Que no eres tu, bon Manau? Llavors, per què et facturen? I si no eres l’únic, i n’hi ha d’altres, qui són els altres? On s’amaguen? Per què, essent un sergent d’intendència suburbana, ara també t’encolomen l’impacte de les obres del grandiós TGV, i les incidències al corredor embussat de l’Euromed? Juraria que t’ha tocat el rebre, Manau de torn, mentre aquells que manen de debò continuen cultivant la tradició local de la bellíssima Madrid, que consisteix a no fer ni deixar fer.
Bellíssima Renfe.
