És hora de fer balanç de les recents eleccions al Parlament Europeu. M'anllevant l’eslògan de campanya d'un dels contrincants politics s'ha de dir que sí, que d'aquestes eleccions n'ha nascut un país amb un nou sistema de partits, una nova forma de representació expressada amb un sistema molt més fragmentat. Aquest cop ha guanyat ERC, felicitats per la victòria i CiU ha quedat en segona posició a menys d'un punt i mig percentual de diferència, 100 mil vots més i un percentatge idèntic al de fa cinc anys. CiU sempre havia estat superada pel PSC. Aquesta és la gran novetat. Revisant les dades es pot observar que ja no ha passat el que succeïa durant dues dècades: un increment d'ERC suposava un decreixement de CiU. O a l'inversa. Ara hi ha vot nou pels dos i caldrà identificar en un anàlisi objectiu, fred i en profunditat el perfil dels votants de CiU i ERC.
Missatge que els que ens segueixen arreu del món han registrat en hores: els partits partidaris del dret a decidir i de la consulta del 9 de novembre registrem el 55% dels vots en unes eleccions concorregudes (47% de participació). Seria més si suméssim els vots de la formació magmàtica Podemos de quina naturalesa encara necessitem temps per saber que pensen els seus electes (entre ells un exfiscal radicat a Barcelona). El partit de la majoria absoluta en el parlament espanyol (PP) cau fins al 9'8% dels vots. I el PSC passa a ser el tercer partit en les dues últimes eleccions. Sense un PSC fort el PSOE no torna al poder a nivell espanyol i això provocarà algunes decisions que faci que puguem veure el naixement d'un partit socialista d'estricta sobirania catalana en les properes setmanes. Crec que és un intent que un grup de socialistes de llarg recorregut faran com una contribució en aquest moment de grans transformacions.
Un apunt a nivell dels resultats en el conjunt d'Europa. El malestar es manifesta perquè l'ultima legislatura ha estat una evident expressió de funcionament deficitari de politiques de la Unió Europea. El repte i la resposta per la propera legislatura és més Europa afrontant finalment un govern econòmic europeu i una política comú de fronteres realment integrada i solidaria entre països receptors i països allunyats de les fronteres exteriors. Un consens entre les tres principals forces de la cambra (populars, socialistes i liberals) serà indispensable per prendre decisions valentes.
