En aquests moments ens trobem davant la possibilitat d’una ampliació de l’avortament, que passaria de la situació actual –que en la pràctica és avortament lliure, per un frau de llei gairebé sistemàtic, per negligència en el seguiment d’aquesta llei- a una altra en la qual encara la impunitat seria major per no dir total. I això, a més, sense demanda social alguna. Però encara que l’hagués.
Entre els motius que es donen sol dir-se que és “un progrés social” perquè suposa el reconeixement del dret de la dona a disposar del seu cos; i altres arguments semblants. És trist dedicar temps i energies a facilitar encara més el ja elevadíssim nombre d’avortaments. No seria preferible emprar aquests mateixos mitjans a veure com ajudar a les dones embarassades, que per trobar-se en alguna situació conflictiva estan pensant o han decidit ja avortar? Seria una bona manera de fer efectiva la protecció al “bé jurídic” que és la vida del no nascut, segons reconeix la mateixa Constitució.
No els sembla que és important guanyar la batalla de l’opinió pública a favor de la vida? És necessari aconseguir que cali al carrer, a la televisió, als periòdics…, que l’avortament –tot avortament voluntari- es mancat de raons per a existir, per que no hi ha res que pugui justificar la mort d’un ésser innocent, cap dret que pugui estar per sobre del dret a la vida de tot ser humà des de la seva concepció fins a la seva mort natural; que l’avortament no solament no és “un progrés social” sinó un endarreriment a èpoques en les quals predominava la llei del més fort contra el més feble.
