Les organitzacions agràries defineixen l’actual situació de la pagesia com la major crisi de la història del camp espanyol. Situació a la que la crisi econòmica general ha vingut a donar la puntilla en forma de noves baixades de preus en origen que han dut al tancament de moltes explotacions i al precari manteniment de moltes més, els amos de les quals lluiten per mantenir-les a flotació sense obtenir tot just rendibilitat després de tant de treball.
Però la crisi només ha vingut a accelerar el procés i evidenciar la cada vegada més delicada situació d’un sector agrari estomacat en aquests últims anys en forma de contínues retallades d’ajudes, desmantellament progressiu de la PAC, desídia política, competència en molts casos deslleial de tercers països o abús negociador de part de la distribució.
Per això, pinso que estan més que justificats l’atur general del divendres 20 i la gran manifestació de Madrid del dissabte 21, que han convocat de forma conjunta les tres grans organitzacions agràries, finalment s’ha adherit una quarta (la Unió), i a la qual s’han adherit pràcticament tots els agents del sector, ja també m’he adherit personalment i he adherit Agroprés –associació que presideixo-. Serà, per tant, un crit unànime del camp espanyol al que han de parar esment tant el Govern com la societat.
Però més enllà d’això, també és cert que el propi sector ha d’anticipar-se als previsibles esdeveniments futurs –menys ajudes, més concessions en el comerç agrícola o major concentració de la distribució- per a portar a terme una reestructuració interna en la qual es doni prioritat a actuacions que li permetin guanyar en competitivitat, com una major dimensió de les explotacions, la concentració de l’oferta o l’engegada d’estructures comercials que li permetin arribar de forma més directa al consumidor.
Per tant, alhora que els agricultors i ramaders fan escoltar la seva veu davant la societat, han de ser conscients que la solució passa indefectiblement per ells perquè, desgraciadament, el camp no és una prioritat en els despatxos de Brussel·les, ni en els de Moncloa, ni en els de la Plaça San Jaume. Aquestes són les cartes i amb elles han de jugar.
