El president de CiU, Artur Mas,ha advertit aquest migdia que “és el moment de recordar que el PSOE no té majoria, i que les tres forces polítiques de Galeuscat poden ser decisives en els propers anys”. Mas ha intervingut aquest matí a la commemoració del 75è aniversari de l’aliança dels nacionalistes gallecs, bascos i catalans, que s’ha fet a Santiago de Compostel·la i que també ha comptat amb les intervencions del president de l’Euskadi Buru Batzar del PNB, Íñigo Urkullu, i del portaveu nacional del BNG i vicepresident de la Xunta de Galiza, Anxo Quintana.
Artur Mas ha subratllat que CiU, PNB i BNG “hem de fer servir aquesta força decisiva, com hem fet deixant en minoria Rodríguez Zapatero a les Corts espanyoles en diverses ocasions”. En aquest sentit, Mas ha recordat que “per aprovar els pressupostos de l’Estat, el PSOE no té una majoria clara i segons com, fins i tot no suficient”, i ha denunciat que “en un moment de crisi econòmica que afecta persones, empreses i famílies, el govern espanyol no té majoria, ni capacitat de reacció, ni idees ni empenta”.
El líder nacionalista català ha assenyalat que “volem aprofundir en el respecte pel que representem, a les cultures i a les llengües que son el codi genètic de les nostres nacions i la les nostres formes de ser”. En aquest sentit, ha recordat la dita oriental que afirma que “no hi ha pitjor pecat que intentar apagar la flama que escalfa el cor de la gent”. “Nosaltres estem aquí per alimentar aquesta flama”, ha apuntat.
Artur Mas ha recordat que 75 anys després de la Declaració de Compostel·la del 1933, que va donar lloc al pacte Galeuscat, “som els mateixos, les forces nacionalistes de referència de les nostres nacions”. En aquest periòde “ha plogut molt, i no precisament a favor nostre, però hem avançat molt”, la qual cosa “demostra que la defensa de les nacions no és una tasca per a impacients”. Amb tot, Mas ha assegurat que “ens queda molt per fer, no ens acontentem amb el que tenim”.
En aquest sentit, Mas ha reclamar que Espanya “sigui un Estat autènticament plurinacional”, ja que si ho fos “ens hi podríem sentit còmodes”. Amb tot, ha alertat que “la cojuntura no va per aquí, i ens trobem amb pactes d’Estat PP-PSOE, alguns explícits, d’altres implícits, que van en la línia del ‘Santiago y cierra España’, de tornar a muscular el govern central”. “Però cal recordar al PSOE que no té majoria”, ha afegit.
Respecte pel català, el gallec i l’euskera
Les tres forces de Galeuscat han llençat un manifest en que proclamen que “la convivència a l’Estat espanyol passa perquè aquest accepti el seu caràcter plurilingüe i plurinacional”, i constaten que “estem lluny d’una situació justa en la que s’equiparin els drets del gallec, el català i el basc en els seus territoris als drets del castellà al conjunt de l’Estat”.
CiU, PNB i BNG “defensem la legitimitat i legalitat de les polítiques de normalització lingüística”, i refusen “la manipulació i la intoxicació que es vol fer excitant l’opinió pública a que només toleri drets i deures en relació al que denominen ‘llengua comuna’, i deixant en la més absoluta desprotecció el català, el basc i el gallec, i els seus parlants”.
El text sosté que “només hi haurà democràcia si s’assumeix una política d’igualtat, no de jerarquització i discriminació de les diferents llengües de l’Estat espanyol”. Les polítiques d’oficialitat amb aquests idiomes “han de ser definides prioritàriament per les institucions d’autogovern de Catalunya, Euskadi i Galícia”, conclou el manifest.
La trobada de les forces de Galuscat té lloc l’endemà de la celebració del Dia da Patria Galega, que és la festivitat de l’apòstol Sant Jaume.
