Em prenc la llibertat de reeditar la carta de l’Alain O.S. i de la Nuria S.B. (tutora), perquè crec que es un exemple a seguir i a potenciar ,si volem que la societat , que som tots, reflexionem a fi de poder-nos mirar de pit a pit ,sense cap temor del que pot pensar o dir la persona que podem tenir davant, o aquella en que ens hem de creuar en una vorera estreta ; crec que des dels primers errors que es produeixen des de la infància, (i que els grans en prenguin exemple), seria convenient que s’aprengués a demanar perdo ; de ben segur que no seria necessari de fer-ho de gran; vull felicitar a l’Alain i i també a la Nuria i animar-la a continuar en el mateix camí, que es el millor , desitjant que aquest nen pugui llegir la carta de l’Alain.



