El passat dia 31 de Març, la “Unión” va emetre una nota de premsa en la qual s’anunciava que el 18 d’abril tindrà lloc a Saragossa una manifestació en contra dels transgènics. La Unión, Organització estatal integrada per Unión de Campesinos de Castella-León, la Unió de Pagesos de Catalunya, La Unió de València, la Unión de Extremadura, PALCA de Canarias i UGAMA de Madrid, dóna suport la manifestació que pretén dir un NO rotund a la sembra i comercialització en el conjunt de l’Estat de varietats transgèniques.
A la nota es diu també que aquesta Organització s’ha mostrat sempre contrària als aliments i als cultius transgènics, n’hi ha prou amb recordar les protestes protagonitzades pels agricultors i ramaders que la integren a Madrid els passats 23 d’agost de 2007 i 30 d’agost de 2008, i a la permissivitat mostrada per la Unió Europea, en general, i a Espanya, en particular, a l’hora de permetre la sembra i cultiu d’aquests organismes.
No obstant això es mostren dolguts per que davant el rebuig total mostrat d’una part important de la societat als transgènics xoca frontalment amb el sectarisme mantingut per alguns que amb l’actitud prepotent i discriminatòria que els caracteritza està tractant d’excloure a diferents organitzacions d’una convocatòria que ha de caracteritzar-se per la unitat, pel front comú de tots enfront de polítiques permissives que només afavoreixen a les grans multinacionals que es troben embarcades en aquest tipus d’experiments. Fins a aquí l’opinió d’Unió, no la meva.
Una vegada més trobem que el que mou a certs grups a manifestar-se contra el problema i a fer l’oposició als transgènics, a alguns transgènics ja que no s’oposen a tots sinó només als agrícoles, no són aspectes tècnics ni científics, ni tan sols socials, sinó ideològics. Veiem en aquest cas com les organitzacions agràries contràries, des del meu punt de vista acrítiques, a la sembra de llavors a les que s’ha modificat el seu ADN són rebutjades per organitzacions ecologistes, que una vegada més es mostren absolutistes i excloents.
No és d’estranyar que no respectin els cultius ni tan sols els camps d’assaig que ens puguin servir per a obtenir resultats tècnic-científics, si ni tan sols accepten als que no són ells mateixos encara que siguin dels seus. Sembla una clar cas de sectarisme.
