Els qui volen fer desaparèixer l’estació de Figueres, amb dades falses i manipulacions maquiavèl·liques, en el fons el que defensen, més enllà de l’AVE, és la més aferrissada i antisocial dictadura del cotxe privat a tot l’Alt Empordà, i a gran part de la Regió de Girona .
El cas paradigmàtic de l’estació de Figueres i el tren social de l’Empordà és un exemple clar de les febleses i de la baixa qualitat de la democràcia actual a casa nostra . De fet, els interessos urbanístics, de curta volada, poden fer trontollar la mobilitat sostenible de tota una contrada, de la mateixa manera que els interessos econòmics minoritaris poden carregar-se quelcom tan important com és l’equilibri territorial .Malauradament, en els darrers temps, ens volen vendre – i imposar – un concepte de progrés que és antiprogrés en estat pur : la defensa , exclusiva i dogmàtica, de la l’estació metafísica de Vilafant, la qual ens portarà la felicitat «automobilística» absoluta; això si, oblidant, menyspreant el 90% del usuaris quotidians que fan servir el tren convencional.
No es pot seguir abonant un model ferroviari totalment nihilista : és profundament autodestructiu i genera molt de malestar social . No hem d’oblidar que la cisi econòmica estructural i l’encariment dels preus dels derivats de «l’or negre» ens obliguen a apostar per un model de mobilitat de proximitat . Un model que ens deslliuri d’aquesta civilització tan insostenible. Almenys, a Figueres i a l’Alt Empordà, tenim la possibilitat de ser assenyats .
