El Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona acollirà el 31 de març, a les 7 de la tarda, la presentació del llibre "Francesc Surroca Puig (1903-1951), combatent per la República", escrit pel seu fill Àngel Surroca Surroca i Ramon Balasch, que també n'és l'editor.
A banda dels dos autors, l'acte comptarà amb l'alcaldessa Marta Madrenas, el vicealcalde Quim Ayats, Josep Clara Resplandis, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Girona i l'advocat i historiador Josep Cruanyes Tor, de la Comissió de la Dignitat.
Aquest homenatge a Francesc Surroca Puig forma part de la campanya de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada pel Parlament i arriba quan tot just acaben de complir-se els vuitanta-dos anys del Consell de Guerra Militar que el va condemnar a Mort pel simple fet de ser un combatent a favor de la República.
Nascut a Girona el 1903, Francesc Surroca Puig va ser secretari d'ERC a Girona (1932-1938). Des de la seva posició va ser un dels artífexs de l'acord entre la Lliga i ERC per crear la Central Lletera Municipal de Girona, de la qual va ser administrador (1935-1936), un avenç important en la higienització alimentària.
Esclatada la guerra, va ser membre de la Comissió de Banca i Borsa, Comitè de Finances, sotsdelegat del Departament d'Economia, president del Sindicat Agrari de Cervià de Ter com a emprenedor d'una Granja Avícola pionera (1935-1938) i tresorer i secretari de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya a Girona, entre d'altres.
"Patriota abans que aprofitat", com recorda Josep Clara Resplandis en el pròleg, el setembre de 1938, Surroca deixa la família per lluitar al front del Segre. Allà va caure presoner i va ser tancat al Camp de Concentració de la Magdalena i és on s'inicia una persecució contra la seva persona amb una nota informativa anònima, que pretenia portar-lo davant l'escamot d'afusellament.
Mesos després és traslladat de Santander a la presó de Girona, on és jutjat a partir de les denúncies de 10 conciutadans. El Consell de Guerra acaba en condemna a mort, pena que va ser commutada onze mesos després.
L'edició íntegra en facsímil de l'Expedient Penal de Francesc Surroca és la primera després de la de l'Expedient Penal de Lluís Companys, publicat per la Generalitat l'octubre de 1999.
Després de seixanta mesos de presó Francesc Surroca aconsegueix la llibertat provisional per Nadal de 1943, però una nova denúncia dels antics masovers feixistes l'any següent l'obliga a fugir i viure clandestinament lluny de la família a Barcelona, inicialment a casa del seu cosí germà Josep Maria Cruanyes Surroca, padrí de bateig d'Àngel Surroca. El 1948 va poder regularitzar la seva situació i va poder traslladar la família a Barcelona.
Com diu el prologuista, "refer la vida, tot seguit, i en la llibertat condicional, a Cervià de Ter i a Barcelona, no li va ser gens fàcil, i així s'explica el seu decés el 1951 a Monistrol de Montserrat".
Abans de suïcidar-se va escriure una emotiva carta des de Montserrat al seu fill Àngel, que li va entregar un company de presó del pare tres mesos després.
