D’apuntador teatral, fou la intervenció del Sr. Pere Navarro, defensant la posició del PSC-PSOE al Parlament de Catalunya (26-9-2013); no va aixecar el cap del faristol en tota la intervenció per mirar els seus interlocutors; això és un símptoma d’inseguretat en les seves conviccions, perquè està llegint una redacció, que està escrita des de fa molts dies, rectificant segons els esdeveniments que diàriament succeeixen en el conjunt de l’Estat, o li plantegi el seu homòleg i guia espiritual Sr. Pérez Rubalacava, que ha perdut la carta de navegar.
Al Sr. Junqueras, el podíem considerar una computadora humana, capaç d’orar davant del faristol hores i més hores, sense deixar de mirar als ulls dels seus interlocutors, i no abaixar el cap per mirar el paper inexistent al faristol; amb arguments concrets i precisos, raonats i de sentit comú; veritats que la corrupció mai es voldrà creure perquè procedeixen del pensament convençut de l’esquerra, i traduït per ERC.
La Sra. “Alícia de La Camarga” insisteix a “demonitzar” ERC, quan veu a l’horitzó la independència, reclamada per una molt important majoria de catalans, quan la corrupció al seu grup polític omple tots els espais informatius escrits i audiovisuals, que de ben segur marcarà el resultat en els propers comicis, i espero que Catalunya ja hagi pres alguna decisió amb efectes positius.
Què es pot dir del Sr. Albert Rivera i Cs, amb Cañas arrossegant-se per tots els platós de televisió, que es presten a desacreditar Catalunya i els catalans, especialment els d’esquerres, i els que aspiren a un futur millor.
És gratificant saber que la CUP i ICV-EUiA s’han afegit al carro de la majoria catalana; esperem que no siguin els únics dels indecisos que encara existeixen a Catalunya que s’hi afegeixin.
Tots els grups que intervenen en la lluita per la llibertat dels catalans es mostren preocupats i pendents de la pregunta que s’haurà de formular als ciutadans d’arreu de Catalunya , i que Madrid ja ha dit que s’hi oposarà. Jo faria dues paperetes i el ciutadà hauria de dipositar la que fos del seu interès. Una hauria de preguntar: “Voleu un estat lliure per a Catalunya?”; i l’altra: “Voleu que Catalunya sigui una regió d’Espanya?” Jo no preguntaria ni sí ni no, l’abstenció ja es manifesta sense votar i la papereta amb majoria seria la guanyadora i respectada.
