Demà dimecres dia 18 de juliol, s’inaugurarà, a les 19h00’ de la tarda, al Museu Marítim de Barcelona (Grans Naus Museu Marítim, Avinguda de Drassanes, s/n de Barcelona), l’exposició “Anar a fer tenda”.Demà dimecres dia 18 de juliol, s’inaugurarà, a les 19h00’ de la tarda, al Museu Marítim de Barcelona (Grans Naus Museu Marítim, Avinguda de Drassanes, s/n de Barcelona), l’exposició “Anar a fer tenda”. Des de temps immemorial els pescadors de l’Escala practicaven un singular costum: a les envistes del bon temps, al voltants del mes de juny o abans, agafaven la barca, la tenda, estris de pesca i atuells de vida quotidiana i anaven a pescar a fora tota la família. Triaven una cala tranquil•la, amb aigua dolça i propera a un mercat bo on vendre el peix i allà vivien tot l’estiu fins al mes de setembre en què tornaven a casa. Així a diferents cales de la Costa Brava, des de Port Bou fins a Blanes, la presència de tendes amb famílies de pescadors de l’Escala era un fet habitual i assumit per la població dels masos dels voltants, que amb el crit: “Ja arriben els escalencs!” expressaven l’alegria de veure com aquelles solitàries cales s’omplien de vida i com podrien compartir moments i intercanviar productes del camp pels de la mar. Els primers turistes nacionals també varen ser uns bons clients a qui els pescadors podien vendre el peix directament. La cala Rovira de Platja d’Aro, sense anar més lluny, lloc habitual on feien tenda aquests pescadors era també coneguda com la “Platja dels escalencs”.
Al Baix Empordà queden molts de testimonis i records de les cales on anaven a acampar: la cala de Sant Francesc a Blanes, Santa Cristina i Canyelles a Lloret de Mar, cala Giverola i sa Bauma (o sa Palma) a Tossa de Mar, cala Canyet a Santa Cristina d’Aro, Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, cala Rovira i sa Cova a Platja d’Aro, Llafranc i Fornells a Palafrugell, sa Tamardia (o sota Mardia) i la Fosca a Palamós, sa Tuna a Begur i la platja de Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí. A l’Alt Empordà: les platges d’Empúries a l’Escala i més al nord, s’Alqueria i cala Jugadora a Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Garvet a Colera i Port Bou.
Quant a la cronologia, sabem, pels testimonis de més edat que ja era un costum practicat al segle XIX i que passat el parèntesi de la Guerra Civil, es va mantenir fins a la dècada dels cinquanta, quan el turisme va començar a canviar les formes de vida. Aquesta és la història de les migracions temporals de pescadors a Catalunya que només quedava en el record dels últims testimonis i que, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut recuperar per a les generacions futures el record d’una existència lliure i feliç, malgrat la duresa.
, al voltants del mes de juny o abans, agafaven la barca, la tenda, estris de pesca i atuells de vida quotidiana i anaven a pescar a fora tota la família. Triaven una cala tranquil•la, amb aigua dolça i propera a un mercat bo on vendre el peix i allà vivien tot l’estiu fins al mes de setembre en què tornaven a casa. Així a diferents cales de la Costa Brava, des de Port Bou fins a Blanes, la presència de tendes amb famílies de pescadors de l’Escala era un fet habitual i assumit per la població dels masos dels voltants, que amb el crit: “Ja arriben els escalencs!” expressaven l’alegria de veure com aquelles solitàries cales s’omplien de vida i com podrien compartir moments i intercanviar productes del camp pels de la mar. Els primers turistes nacionals també varen ser uns bons clients a qui els pescadors podien vendre el peix directament. La cala Rovira de Platja d’Aro, sense anar més lluny, lloc habitual on feien tenda aquests pescadors era també coneguda com la “Platja dels escalencs”.
Al Baix Empordà queden molts de testimonis i records de les cales on anaven a acampar: la cala de Sant Francesc a Blanes, Santa Cristina i Canyelles a Lloret de Mar, cala Giverola i sa Bauma (o sa Palma) a Tossa de Mar, cala Canyet a Santa Cristina d’Aro, Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, cala Rovira i sa Cova a Platja d’Aro, Llafranc i Fornells a Palafrugell, sa Tamardia (o sota Mardia) i la Fosca a Palamós, sa Tuna a Begur i la platja de Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí. A l’Alt Empordà: les platges d’Empúries a l’Escala i més al nord, s’Alqueria i cala Jugadora a Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Garvet a Colera i Port Bou.
Quant a la cronologia, sabem, pels testimonis de més edat que ja era un costum practicat al segle XIX i que passat el parèntesi de la Guerra Civil, es va mantenir fins a la dècada dels cinquanta, quan el turisme va començar a canviar les formes de vida. Aquesta és la història de les migracions temporals de pescadors a Catalunya que només quedava en el record dels últims testimonis i que, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut recuperar per a les generacions futures el record d’una existència lliure i feliç, malgrat la duresa.
