No em preocupa el meu futur, ja que en aquests moments que escric aquest comentari ,estic sobrepassant els setanta anys, però sí, que em preocupa el futur dels meus descendents , i crec que cadascú en tindria de ser conscient, i de ben segur que en molts conceptes de la vida s’actuaria amb mes respecte i previsió pel futur del planeta i de la civilització.
Segons el poc que soc pogut captar en el programa televisiu “Agroesfera”, i que també de tant en tant d’algun comentari a la premsa escrita, el sistema energètic s’ha d’expandir mitjançant composicions en les que intervenen “cultius energètics”, i que en aquests moments alguns ja estan subvencionats amb quaranta € per Ha de conreu.
El sector agrícola ,amb visió de futur ,diu que la subvenció és insuficient, i que es tindria d’arribar als cent€
per fer atractiu el projecta i donar rendibilitat al cultiu.
Jo no sé què en pensen els ecologistes de tot això; particularment , crec que de la mateixa manera que econòmicament és interessant, també ho veig preocupant, fins i tot econòmicament , socialment i gastronòmicament ; per un costat , tenim el sector immobiliari, que exigeix cada cop mes sol urbanitzable , que els ajuntaments cedeixen de les proximitats de les poblacions , que sempre solen ser els de mes qualitat agrícola; per un altre costat , hi tenim els plans d’infraestructures, i ara amb molta força, es presenta el sector energètic “bioecologic”, reclamant i subvencionant “cultius energètics”; jo em pregunto , de quin país ens portaran la farina per fer el pa a casa nostre , com també em preocupa el futur de tot el litoral d’aquest nostre Mediterrani, que abasteix una munió de mercats europeus de fruites i verdures , si mantindran l’esme per continuar lluitant, quan en altres sectors hi poden tenir tant fàcil i possiblement amb mes beneficis. No voldria pensar que una part dels incendis forestals ,poden tenir res a veure amb el futur, que està empenyent , provocant tot un reguitzell de circumstancies a nivell mundial , que el temps ens aclarirà .
Amb aquest perfil de futur , la desertització de moltes zones de la nostra geografia, és imminent,si el sector industrial no prolifera, cosa que es fa difícil , tota vegada que els xinesos han passat davant d’Europa, tal i com ja va dir un ciutadà xinès a un bon amic meu fa uns anys , quan li digué , que la Xina seria Europa i Europa la Xina; doncs ja i som i ja hi em arribat al temps de les vaques seques .
Alarma pel futur!
