Davant de la crisi estructural tan brutal que tenim a sobre, la consolidació i potenciació de la línia ferroviària convencional Perpinyà-Girona per Portbou-Cervera – la consolidació de l’eurodistricte ferroviari – és vital per a la mobilitat ciutadana ( serveis educatius , mèdics i llocs de treball ) i per a l’economia productiva del territori i, molt particularment, per a l’economia turística .
La necessitat d’un tren social decent, davant de la crisi energètica ( l’encariment dels preus del petroli ), el col·lapse de les carreteres i els terribles accidents de trànsit , és quelcom, de primera necessitat, que s’ha de saber planificar i defensar bé . Sobre això, cal tenir en compte una dada important que afecta molta a la Costa Brava ( sobretot a la part sud i centre ) . En aquest 2008 , durant els mesos de juny , juliol i agost, el turisme francès que ve en automòbil privat, que entra per La Jonquera per visitar la Costa Brava ha baixat un 34% , de la mateixa manera que el trànsit per l’autopista AP-7 de l’àrea Barcelonina cap al Nord també ha davallat de forma considerable. Això ens ha de fer replantejar moltes coses ; una d’elles és que hem de lluitar aferrissadament per no perdre més trens convencionals ( ni un més ), perquè perdríem el tren del futur. Hem de plantejar-nos molt seriosament fer venir més turisme en tren, tant de Catalunya i de l’Estat espanyol , com de l’Estat francès i de la resta d’Europa . Per altra banda, un cop en funcionament el TAV , aquest tren nostre de cada dia ha d’exercir un paper complementari del “ gran tren “ i de reequilibri socioterritorial .
En síntesi, per a les comarques nord-orientals de Catalunya, i particularment per a l’Alt Empordà, el tren convencional és una necessitat social i econòmica bàsica. En conseqüència , per a una millora de la mobilitat sostenible i del model turístic és vital no perdre cap més llençols ( en aquest cas trens ) a cada bugada .
