Vaig néixer a Barcelona fa poc més de 40 anys. La meva història és la història d’amor d’una joveneta de Barcelona amb la Costa Brava, amb l’Empordà i amb el mar.
De petita passava llargues temporades a Roses amb la meva família, concretament a l’Almadrava, per mi, el millor indret del món.
D’adolescent, recordo els dits de les mans arrugats conseqüència de llargues estades al mar i la mare esparverada pels meus llavis morats.
Ja de joveneta em vaig enamorar del flequer del poble, m’hi vaig casar, vaig ser mare i ara soc l’alcaldessa de Roses.
Un cop alcaldessa de Roses, un bon dia el President de la Diputació em van encarregar la presidència del Consorci de la Costa Brava i ha estat des d’aquest lloc privilegiat que he comprès la vertadera importància de l’Aigua.
Tots som conscients que l’aigua és font de vida però a mi, personalment, la presidència del consorci m’ha fet veure que és molt més que un element imprescindible.
M’ha fet veure amb molta claredat que l’aigua és el valor més preuat del que gaudim a la Costa Brava, que l’aigua és l’element que ha permès que la nostra costa estigui en un context paisatgístic privilegiat gràcies, entre altres, al manteniment de l’agricultura com una forma de vida tradicional.
M’ha fet veure la importància que les aigües cristal·lines que m’arrugaven de petita els dits també siguin les que acaronin els meus fills, els meus nets i els visitants dels nostres municipis.
Perquè sigui així requerim d’un organisme gestor de l’aigua, del sanejament, de les infraestructures hídriques proactiu.
El Consorci de la Costa Brava ho és perquè incentiva amb inversions als ajuntaments per tal de mantenir, actualitzar i crear infraestructures hídriques eficients i eficaces.
Un exemple és el Pla d’Inversions Complementàries del Cicle de l’Aigua de la Costa Brava que hem creat des del Consorci i que suposa una inversió de 6 milions d’euros als municipis que en formen part perquè renovin, creïn i cerquin fórmules per estalviar i reutilitzar aquest bé tan vital com escàs.
Des del Consorci també posem el nostre granet de sorra per tal de cercar alternatives a l’abastament d’aigua a les terres de conreu que doten de tan valor afegit aquesta terra que tan estimem i que la converteixen en el paisatge més bonic de Catalunya.
Des del Consorci vull encoratjar amb la il·lusió d’aquella noia que sortia encongida del mar als ajuntaments de la Costa Brava perquè siguin innovadors en la gestió de l’aigua, que cerquin fórmules de reaprofitament i de gestió sostenible d’un bé que arreu, però sobretot a la Costa Brava, és font de vida i de prosperitat
