El SIAD del Consorci de Benestar Social Gironès Salt ha col—laborat per segon any consecutiu en la realització d’un taller per dones subsaharianes provinents de països on encara es manté la pràctica de la mutilació genital femenina, bàsicament Gàmbia, Senegal i Mali. El taller, celebrat ahir a les dependències dels serveis socials de Salt, ha estat dinamitzat per professionals, homes i dones, de les organitzacions GAMCOTRAP de Gàmbia i TOSTAN de Senegal, que treballen per a l’eradicació d’aquestes pràctiques als països d’origen, i ha comptat amb l’assistència d’unes vint-i-cinc dones i les professionals dels serveis d’atenció a la dona de Salt.
Aquests tallers que s’estan fent també a altres poblacions catalanes, s’inscriuen en el projecte subvencionat pel departament de Sanitat i la Secretaria d’Immigració, que ha finançat per segon any consecutiu la gira de les dues organitzacions africanes per Catalunya.L’objectiu dels tallers és d’una banda proporcionar coneixements a les famílies provinents de
països on es practica la mutilació, de les conseqüències físiques, psicològiques i legals que aquesta pràctica té en el nostre país. Es fan tallers tant a homes com a dones, ja que és
considera que el paper dels homes es fonamental ja que normalment tenen l’autoritat familiar.
La MGF es l’extirpació total o parcial dels òrgans genitals externs femenins sense cap finalitat terapèutica. Es una agressió que pateixen 140 milions de dones del món i l’OMS calcula que cada any es mutilen 2 milions de nenes.
El manteniment d’aquesta pràctica a les comunitats obeeix a una coherència de grup i depèn més de l’ètnia que del país on es viu. Pot ser un requisit indispensable per casar-se, per assolir una determinada posició social o bé per ser admesa en la comunitat com a signe de puresa. La pràctica s’ha anat transmetent sense plantejar-ne els efectes que té sobre la salut, la sexualitat i l’impacte psicològic i emocional que pateix la dona o la nena. En molts països ja fa un temps que s’ha plantejat o qüestionat el manteniment d’aquesta tradició bé legislant en contra o bé donant alternatives a les dones que la practiquen.
Catalunya és un país receptor d’immigració provinent principalment de Gàmbia i de Senegal. A la regió sanitària de Girona aproximadament un 12 % de la població estrangera es d’origen subsaharià i procedeixen majoritàriament de les Regions de Basse a Gàmbia i de Kolda a Senegal. Organitzacions de dones africanes de Salt ja fa temps que treballen a nivell comunitari un programa de lluita contra la MGF amb el suport de diferents professionals. És considerat un problema específic del col—lectiu de l’Àfrica subsahariana i que ha de ser abordat per la pròpia comunitat amb la ajuda de persones capacitades i expertes en el tema.
A nivell de Catalunya existeix un protocol consensuat de forma interdepartamental que ja esta activat i en funcionament. Aquest protocol té com a objectiu prevenir les MGF de les nenes subsaharianas amb el treball coordinat del personal de salut, serveis socials, escoles, fiscalia i els mossos d’esquadra.
