La desunió dels partits catalans,ara fa dos anys, va desembocar en l’aprovació d’un Estatut retallat i que ens lligava de mans per al futur. Avui en patim les conseqüències en la nova negociació de l’aplicació del finançament previst per l’Estatut,l’ambigüitat del qual permet lectures amb resultats absolutament dispars.
De la mateixa manera, al nostre assetjat i mortificat poble de Portbou fa falta unitat. Problemes com el metge de guàrdia, la imposició del parc eòlic, l’intent de suprimir i/o fer desaparèixer trens (l’estació de Figueres) així com la manca d’aigua són qüestions supramunicipals que necessiten el màxim d’unitat possible: política i civil. És a dir, dels partits i dels regidors, però també de la gent del poble.S’ha dit i repetit que fou la desunió,la voluntat de protagonisme,l’excessiu tacticisme i la mobilització escassa i tardana de la societat civil el que va propiciar l’escenari per un pacte de rebaixes, que va frustrar les
aspiracions de bona part de la ciutadania i que va treure les ganes d’engegar un nou procés
estatutari per d’aquí a molts anys.
Ara, doncs, és responsabilitat de tots no repetir els mateixos errors. Cal superar les actituds erràtiques i la manca de voluntat per arribar a propostes conjuntes; les acusacions de voler-se quedar sols en la “foto” –i conseqüentment, amb el capital polític que pot comportar– d’una proposta de finançament conjunta des de Catalunya davant el govern de l’Estat. De la mateixa manera, a Portbou necessiten fraguar amb ciment armat una unitat del tot necessària, imprescindible per tirar endavant. Només amb responsabilitat, de l’equip de govern i de l’oposició,podrem fer front a tota la tirallonga de problemes que té plantejats el nostre poble. Només amb sentit comú i fermesa podrem superar aquest mal tràngol pel que passa el nostre poble. Pel que fa a la nostra nació catalana, ara estem patint,cadascú de nosaltres, en carn pròpia, les conseqüències de les febleses del país i les misèries del procés estatutari, i tenim clar que la unitat és l’única forma de fer-nos valer davant el govern de l’Estat, perquè la divisió ens fa més febles i reduïts a ser unes peces de joc dins la partida del govern espanyol.
Perquè la unitat ens fa forts a Catalunya i a les seves propostes.I perquè cal acabar amb la dinàmica tacticista que sovint ha prioritzat els interessos de partit als de país. En un moment de crisi econòmica,la resposta que han de donar des de les institucions de govern del Principat necessita de la implementació d’un nou model de finançament perquè sigui efectiva. Perquè no aconseguir la unitat seria un fracàs de la política catalana. I perquè aquest fracàs també seria del país.
En definitiva, tant al nostre meravellós poble de la marina de l’Albera com a la nostra nació catalana necessitem unitat per damunt de tot.Unitat per refer un teixit social mig esquinçat per la crisi i, a Portbou, unitat per garantir un serveis públics bàsics: mobilitat (trens), serveis sanitaris decents, aigua etc,… sense els quals la vida, d’una forma digna, simplement no és possible.
