Montoro diu que serà Catalunya qui traurà el país de la crisi; a mi aquesta expressió em put a cremat, i més quan Mas Colell, eufòric i esperançat, manifesta que en poc temps Catalunya rebrà 1.760 milions d’euros pendents; si de veritat hi hagués una ferma voluntat que això fos així, no entenc per què el govern del PP és tan reticent a facilitar la reestructuració més elemental per al desenvolupament industrial i econòmic per a Catalunya, que alhora seria beneficiós per a tot l’Estat.
El govern de Zapatero ja va esmicolar l’economia dels catalans, amb la col·laboració del Sr. Montilla com a president de la Generalitat de Catalunya, mitjançant mentides i promeses falses, com fou el cas de l’estatut i altres, que econòmicament el govern de l’Estat (PP), de Mariano Rajoy, no vol assumir.
Però davant de l’espoli econòmic, el menyspreu i el rebuig a la cultura (llengua) catalana, i a les aspiracions de tot un poble treballador i emprenedor, la majoria dels catalans han optat per intentar ser lliures; la majoria parlamentària al Congrés dels Diputats, govern del (PP), presidit per Mariano Rajoy, nega el dret a decidir als ciutadans de Catalunya, enrocats en la Constitució que no ha sigut votada per cap “espanyol” ni català nascut a partir de l’any 1961; això no té ni cap ni peus en una democràcia nascuda després de la indesitjable experiència adquirida d’una dictadura feixista.
La pressió de la Via Catalana ha fet obrir els ulls als detractors de les llibertats, i aquests estan emprant tots els arguments al seu abast per intentar dissuadir la societat catalana de fer una consulta sobre el dret a decidir de cadascun dels ciutadans de Catalunya, fins al punt que al ministre Montoro se li ha escapat un “pet” d’espantat, que espero que el govern de la Generalitat no caigui en el parany, com altres vegades.
No vull cloure sense fer referència al PSC del Sr. Pere Navarro, que espero que retrobi la brúixola per orientar el futur dels socialistes catalans, que de ben segur n’hi ha molts que també desitgen poder decidir el futur de Catalunya, ser lliures i administradors d’allò que és seu i dels seus esforços, i lliures del PSOE, la qual cosa podrem comprovar en els propers comicis.
