Benvolgut : La redacció del nou estatut , que s’aprovà al Parlament de Catalunya el dia trenta de setembre de l’any dos mil cinc, comportà prop de dos anys de negociació entre totes les formacions polítiques, excepte el PP, que es va auto-excloure; Tot el 89’9% del Parlament de Catalunya , estava convençut de que al Congres dels diputats , alguna cosa es tindria de retocar perquè el President del Govern , Rodriguez Zapatero , tot i estar compromès, acceptes la proposta del nou estatut; CIU, liderat per el Sr. Artur Mas , amb i nocturnitat i traïdoria portà a cap la gran jugada, pactant amb el Sr. Zapatero, i deixant l’estatut esquilat i desconegut, segons molts intel·lectuals polítics.
Sr. Saura, crec que tindria d’explicar i de forma entenedora, el perquè va votar «si», a favor del nou estatut, al Congres dels Diputats , si ara a d’implorar per el «si», en el referèndum a Catalunya per poder tenir mes força per negociar a Madrid , tot allò que el Sr. Mas va retallar i que ja s’havia aprovat al Parlament de Catalunya amb el 89’9% a favor.
Algú tindrà d’explicar , qui tenia tanta presa per satisfer al Sr. Zapatero, i d’aquesta manera fer mèrits per poder accedir a algun ministeri en els pròxims comicis.
El «no», d’ ERC , no es el mateix «no» del PP, com tampoc ho hagués sigut el «no» d’ ICV i IU-V, a diferencia del «Si» de CIU i PSC, amb el suport que han rebut per part dels partits minoritaris d’esquerra , grans protagonistes en la elaboració del text, i grans defensors i negociadors amb l’oposició de CIU , i les mentides del PP.
En cap moment , voldria que algú interpretes , que estic en contra de que, al Govern central, hi hagi ministres de l’esquerra catalana ,ot al contrari, però sí, que em sobta, que es vulgui aconseguir aquesta fita sacrificant la major part d’allò, que tant temps s’ha lluitat , i que es tindrà de tornar a negociar de forma diferent i amb minoria, per aconseguir algun resultat positiu , «per poder fer us de la cuina i de les maquines que aspira el Sr. Duran i Lleida».
A Joan Saura!
