El director de l’Avui, Vicent Sanchis, afirma en el seu article dominical que «l’opció d’Esquerra Republicana comporta un alt preu polític, com s’ha pogut començar a constatar. Dins i fora del partit. Internament, aquesta estratègia ha desembocat en la primera gran discrepància, personalitzada en l’exconseller de Governació Joan Carretero. La directiva del partit trau públicament importància a les declaracions i les maniobres de Carretero i avisa que l’exconseller tot just aplegarà al seu voltant ‘quatre gats’. Recorden, en aquest sentit, que, de 10.000 militants, només 94 van subscriure el seu primer manifest. De portes enfora són molts els votants republicans que han anat expressant el disgust profund que els produeixen les contínues ‘cessions’ que el partit ha anat desgranant des que es va formar el segon tripartit. Tot i que els responsables d’Esquerra han anat traient importància a aquestes crítiques -i que atribueixen sempre a les manipulacions ‘convergents’-, la realitat és que un cert nerviosisme ha començat a escampar-se a les capes altes del partit».
«S’ho mirin com s’ho mirin els dirigents respublicans, la convivència amb el PSC i dins el govern que presideix José Montilla en aquesta legislatura serà ben complicada. Montilla no repetirà cap de les frivolitats ni cap de les ingenuïtats nacionals que tant agradaven a Pasqual Maragall. José Montilla no pretén convèncer el PSOE o Espanya que hi ha una alternativa federal viable constitucionalment. El programa polític del PSC al davant de la Generalitat s’assenta sobre les bases d’un ‘catalanisme social’ que té molt poc de reivindicatiu enfront de l’Estat».
