L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Universitat de Girona (UdG) han signat un conveni de col.laboració científica mitjançant el qual la UdG, a través del grup d’Investigació d’Arqueologia i Prehistòria, es farà responsable de la direcció científica dels treballs d’excavació arqueològica al Turó dels Guíxols o Fortim, un cop s’ha enderrocat la casa que allotjava el responsable de la senyalització marítima del sector. El conveni amb la UdG s’ha signat a principi d’abril.
Sota la direcció del professor Josep Maria Nolla, la UdG realitzarà treballs al Fortim al 2007 consistents en la realització d’una campanya de prospecció per determinar la importància del jaciment existent, l’abast i l’estat de conservació de les restes i en cas necessari, la planificació de futurs treballs.
En aquest 2007 la UdG optarà entre continuar excavant al Fortim (en funció dels resultats científics aconseguits) o centrar-se en un altre àmbit d’actuació, en aquest cas l’entorn del Monestir, així com s’encarregarà de la tasca de difusió dels resultats. Per últim, al 2007 la UdG elaborarà un projecte de treball plantejant les possibles línies d’actuació arqueològica i patrimonial a desenvolupar al Monestir, en el marc del seu Pla Especial d’Intervenció.
El conveni s’estén fins al 2010, i a partir del 2008 l’àmbit d’estudi ja serà únicament el Monestir, amb excavacions arqueològiques, una per any.
L’Ajuntament, per conveni, tindrà cura del manteniment de les mesures de seguretat als llocs on es treballi, i vetllarà pel manteniment correcte dels jaciments estudiats. El cost màxim que assumirà l’Ajuntament durant l’any 2007 és de 9.000 euros, i en els anys successius el màxim establert se situa en els 12.000 euros.
El Turó dels Guíxols o del Fortim ha estat estudiat per diferents arqueòlegs i historiadors, especialment Eduardo González Hurtebise, l’any 1903, per encàrrec de l’Ajuntament, i anys més tard, per Lluís Esteva. El primer va trobar aproximadament unes 35 sitges, posteriorment en van sorgir 9 més i Esteva en va localitzar cinc posteriorment, en diferents anys. En total s’haurien localitzat 49 sitges.
Tot el Turó dels Guíxols està inclòs en la zona d’expectativa arqueològica del Catàleg de Béns a Protegir, integrat al nou POUM, un fet que implica que qualsevol actuació en aquest sector que impliqui moviments de terres requereix un estudi previ d’actuació arqueològica.
Com se sap, aquest turó ha estat molt important per la història de la ciutat, amb exemples com el port medieval del 1493, fins a la construcció, el 1948, de l’edifici de la Jefatura de Señales Marítimas del Ministerio de Obras Públicas (avui enderrocada), la construcció del Club Nàutic als anys 70, en un sector on hi ha la cova on se situa el mítim martiri de Sant Feliu l’Africà, l’esmentat port medieval o la caseta del Salvament.
Excavacions al Turó dels Guíxols o Fortim.
