Com a ciutadà de Catalunya i usuari del transport públic ferroviari estic molt preocupat i indignat per la futura vaga dels maquinistes de Renfe i el personal d’ADIF , convocada pels sindicats CCOO, UGT, SEMAF, CGT i Sindicato Ferroviario – anunciada pels propers pels propers 25 i 26 de setembre, i 1,2,11 i 15 d’octubre – en les línies de trens de Renfe de Rodalies i Regionals (mitja distància) a Catalunya.
Segons sembla, aquesta vaga està convocada, per aquests esmentats sindicats, pel seu desacord amb el traspàs de les competència dels trens de rodalies , i més endavant els regionals, ( segons l’article 169 de l’Estatut ) de l’Estat a la Generalitat. Davant d’aquests “anuncis premonitoris” un servidor voldria plantejar les següents qüestions. 1/. ¿ Aquesta vaga es convoca per qüestions laborals o per motius polítics? . 2 / ¿ Consideren, els sindicats convocats d’aquesta vaga, que l’actual model de gestió de Renfe a Catalunya – del transport públic ferroviàri imprescindible per a la mobilitat de més del 90% dels ciutadans de Catalunya – el millor model possible ? . 3/. ¿ No creuen els sindicats convocats d’aquesta vaga (antisocial) que és l’estructura, reaccionaria, nacionalista espanyola del binomi RENFE-ADIF la culpable de la privatització encoberta dels serveis als usuaris i de la degradació ( la precarització) dels llocs de treball a les respectives empreses ? .
En síntesi, com a ciutadà de Catalunya i mortificat usuari del transport públic ferroviari a Catalunya, davant d’aquesta possible aturada tan confusa i manipulada, voldria fer la següent reflexió : ¿ No es pot parlar, en aquest cas, de jacobinisme ferroviari i de nacionalsindicalisme espanyolista en comptes d’un conflicte social clàssic i normal? . Potser aquesta és una pregunta sense resposta .
