Francesc Cruanyes
Per justícia social, l´Home de l´any hauria de ser dona. Dona, negra i pobra. I anònima. I embarassada.
Ni les llàgrimes de Ronaldinho ni el cadàver de Saddam. Tampoc aquest internauta global que la revista Time ha proclamat Person of the Year, enguany sense retrat, només amb el pronom personal You. Això és fugir d´estudi.
L´Home de l´any té rostre, i l´hem vist multiplicat cada setmana a bord d´una barca que feia aigües, amb una samarreta blaugrana destenyida, maldant per travessar l´estret, mort de fred. I es feia passar per un home.
L´Home de 2006 també ha estat protagonista de l´asfalt, i no es diu Fernando Alonso. Duu faldilles curtes, tacons alts, i quan t´hi has creuat t´ha fet hola amb un somriure indigent. El seu nom, puta. Puta de carretera.
La persona més profundament important d´aquests dotze mesos que ens obliguen a fer resums i a fabricar titulars probablement no sap llegir portades ni estadístiques. Tampoc li ha servit de res denunciar la violència de qui un dia va estimar. Aquest Home de l´any no menjarà raïm, aquesta nit, ni es tornarà a posar mai més unes calcetes vermelles. Aquest home era una esposa. Ara, només una làpida, un ram de flors.
Un altre Home important era la mare d´un soldat, d´un terrorista suïcida, d´un conductor begut, d´un jove ignorant… Maleïm o plorem el difunt, i la persona que el va dur al món només ens mereix un minut de llàstima.
La Dona de l´any no té prèdica, perquè quan el jurat l´ha d´elegir salta amb una colossal facilitat del retrat de l´empresària de moda a la mare Teresa de Calcuta de torn. No ens aturem mai en la col·lectiva immensitat d´heroïnes ordinàries, a qui devem allò més important.
L´Home de l´any no es diu Angela Merkel ni Ségolène Royal. L´Home de l´any és dona, i no té nom. Duu un fill a dins, i quan sàpiga que és nena potser arrencarà un plor.
fcruanyes@lletranet.com
