Com a portbouenc, altempordanès i català vull expressar la meva preocupació i, alhora,la més contundent indignació per les declaracions de la Sra. Mercè Sala, expresidenta de RENFE i actual presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya( CTEISC )que amb motiu d’unes jornades empresarials organitzades per la Cambra de Comerç de Girona a Vilamalla (Alt Empordà )el passat 12 de febrer, va parlar,amb un to de menyspreu i manipulació, d’un futur molt negre per a la línia del tren convencional entre Figueres i Portbou .
Com a portbouenc,altempordanès i català considero que un aspecte totalment intolerable i fals de l’argumentació de la Sra. Mercè Sala és el fet de dir que aquesta línia entre Figueres i Portbou està condemnada a mort perquè a Portbou hi ha molt poca població. Aquesta afirmació és absolutament falsa i profundament tergiversadora. El tren de Portbou cal anomenar-lo, cal de veure’l – amb una visió europea i de futur – com la línia del tren convencional de Figueres a Perpinyà per la costa. Una línia històrica, alternativa i complementària al TAV, en la qual Portbou seguiria exercint una funció de centralitat . Per altra banda, en l’aspecte demogràfic, (que la Sra. Sala posa en dubte), només en el tram entre Figueres i Portbou, cal tenir en compte que les poblacions de Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou sumarien directament uns 8.000 habitants ( amb perspectives de créixer en el futur ) si a això hi afegim d’altres poblacions altempordaneses que també, indirectament, poden ser usuàries d’aquesta línia superaríem amb escreix els 10.000 habitants i en època estival fins i tot es podria parlar de 25.000 potencials usuaris.
Com a portbouenc, altempordanès i català estic cansat d’escoltar, en relació a la qüestió ferroviària, tanta agressivitat contra l’equilibri territorial. És per aquest motiu que considero, d’una forma diàfana, que la línia Figueres-Perpinyà per la costa ha de respondre als interessos col·lectius de tota aquesta zona transfronterera, la qual cosa s’ha de traduir, a efectes pràctics, en una freqüència de trens molt més important, per exemple en un tren per cada sentit cada hora . El ferrocarril ha de ser un sistema de comunicació proper al territori i a les persones. Un sistema de comunicació evolucionat que ens immunitza davant de la xacra dels accidents de carretera i que contribueix de manera molt important a lluitar contra el canvi climàtic .
JOSEP M. LOSTE i ROMERO
ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANTICIES.COM
