Com cada cap de setmana em costa molt decidir per on començar. Què és més important? L’exigència d’un aeroport de primer nivell gestionat des d’aquí? Analitzar el quart aniversari de la guerra d’Iraq? Celebrar el 50è aniversari del procés d’unitat europea?
Repassar l’actualitat política catalana? El judici de l’11-M? Parlar de les eleccions presidencials franceses, de l’evolució de la Xina o de la situació a l’Orient Mitjà? Però els tres darrers dies de la setmana s’ha produït un fet d’una extraordinària gravetat que ho capgira tot: el Partit Popular ha decidit aixecar la bandera del boicot al grup Prisa, en represàlia, diuen, per unes afirmacions del seu propietari, Jesús de Polanco, en la Junta d’Accionistes de Prisa.
Anem a pams. Aquí teniu les afirmacions de Jesús de Polanco en les que critica al PP per algunes actituds extremistes d’aquesta formació política. Per cert, Polanco també explica com s’enfada el PSOE quan considera que des dels mitjans del grup Prisa se’l critica injustament.
Davant d’aquesta informació, Rajoy pren la decisió de declarar la guerra al grup Prisa si Polanco no rectifica. Aquí trobareu els editorials del diari El País de dissabte i de diumenge, així com un reportatge sobre l’anterior ofensiva del PP contra el grup Prisa quan Aznar era president del Govern, quan van intentar empresonar Jesús de Polanco.
L’actitud del PP posa de relleu fins a quin punt la deriva autoritària de la seva direcció, la banda dels quatre (Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy), està guiant-lo cap a l’extremisme. Volen tornar al govern per assegurar que tots els mitjans de comunicació públics actuïn com Telemadrid i per condicionar la llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació privats. Si el PP arribés al govern sense haver canviat aquesta orientació, la qualitat de la nostra democràcia se’n ressentirà greument. Per tant, proposo que els ensenyem una tarja roja.
La política catalana ve marcada per una bona valoració de la gestió del govern de la Generalitat i per l’intent de CiU de tornar a tensionar el debat polític al voltant de l’Estatut. Qualsevol valoració objectiva que es faci ha de reconèixer que el Govern de la Generalitat està desplegant l’Estatut amb celeritat, i resulta sorprenent que CiU exigeixi ara la solució immediata de problemes que s’arrosseguen del seu període de govern. Ells van trigar 23 anys a desplegar l’Estatut de 1979, i no van acabar de fer-ho. I problemes com ara els de rodalies i el de la participació de la Generalitat en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat venen de lluny, i serà precisament el Govern Montilla el que els resoldrà, però no té sentit que sigui precisament CiU qui avui exigeixi presses.
