Sense ànim de crear desconfiança ni pessimisme, no hi ha dubte que Catalunya torna a estar angoixada .Les incerteses – polítiques i judicials amb efectes antisocials clars – sobre un estatut ja molt aigualit, així com els rebrots d’un jacobinisme uniformista a l’entorn de l’educació, amb la finalitat d’anar minoritzant la nostra llengua, son causes suficients per motivar un enuig col·lectiu.
Davant d’aquests esdeveniments, sota el denominador comú de la regressió, només és possible una resposta tranquil·la, intel·ligent i digna : el patriotisme social . Cal recordar que ja, des de finals del XIX, el catalanisme sempre ens ha proveït d’una dimensió social inequívoca, d’una capacitat transformadora molt significativa; amb tot, els catalans massa vegades hem caigut en el parany dels nacionalistes espanyols en relació amb aquell assumpte, tan trampós, segons el qual se’ns intenta vendre quelcom que és complementari com a antagònic.
Per altra banda, la cohesió social també passa per reforçar la llengua nacional com a llengua comuna. Això és el que certa gent no ha entès quan es parla que s’ha de despolititzar l’idioma. Efectivament, en nom del patriotisme social, el català no pot ser només quelcom de l’àmbit dels catalanistes sinó que ha de ser un element de fusió del 100 % dels estadants de Catalunya. Una altra aportació capital del patriotisme social és que ens permet superar l’essencialisme: ens esperona a modelar una identitat catalana evolutiva i canviant, allunyada de qualsevol fonamentalisme eixorc .
*JOSEP M. LOSTE iROMERO
ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM
