Sílvia Paneque repetirà a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig com a candidata del PSC a l'alcaldia de Girona. Ho farà convençuda de millorar els resultats d'ara fa quatre anys, quan el partit va obtenir 4 regidors, el seu pitjor resultat a la capital provincial. Amb un equip “transversal i preparat”, Paneque anhela recuperar aquella “Girona oberta a Europa i al món, una ciutat progressista, de colors i relligada”.
La campanya electoral acaba de començar. Amb quines sensacions l'afronta?
Sílvia Paneque. Crec que és bastant evident que Girona necessita més que mai un canvi i tenim possibilitats de liderar-lo. A ningú se li escapa que aquestes eleccions són més obertes que les del 2015, i ens veiem capaços amb la feina feta durant aquests quatre anys i amb tot el coneixement que ens han transmès els ciutadans i ciutadanes de poder encapçalar aquest canvi.
On també hi ha canvis és a la vostra llista. L'objectiu era assolir una candidatura el més transversal possible?
S. P. Sí, transversal i formada per homes i dones preparats per dirigir àrees que considerem prioritàries. En aquest sentit trobem la Bea Esporrín com a número 2, una persona experta en la gestió de Patrimoni i molt coneixedora de la Devesa; la Mònica Ferrer en l'àmbit de Cultura; en Quim Ruhí en el d'Educació o en Joan Antoni Balbín en Mobilitat, per posar uns exemples.
És cert que hem incorporat persones independents o d'altres tradicions polítiques, però amb qui compartim una mirada similar sobre Girona, com és el cas d'Isabel Muradàs -exregidora de CiU durant l'època de Carles Puigdemont i també amb Marta Madrenas- o el mateix Joan Antoni Balbín, que ve de la tradició de les esquerres a la ciutat.
Com definiria la gestió que s'ha fet a l'Ajuntament durant el darrer mandat?
S. P. Aquests quatre anys han tingut tres etapes. Una primera amb molt de desconcert, perquè es nomena Carles Puigdemont president de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Girona queda durant un mes o un mes i mig amb un desgovern absolut i amb unes situacions bastant kafkianes. És en aquest moment quan el PSC surt de la seva zona de confort i decideix, a favor de la governabilitat de la ciutat, fer el pas i pactar el govern a Girona. Aquí s'inicia el que entenem que ha estat el període més estable i amb consecucions notables durant un any i mig, però malauradament l'octubre de 2017, per pressions de diferents grups municipals i perquè Marta Madrenas així també ho va considerar finalment, nosaltres sortim del govern. Això fa que comenci un any de molta radicalitat en l'àmbit nacional per part de Marta Madrenas i també de certa pèrdua de rumb i de la gestió del dia a dia.
La mateixa Marta Madrenas va dir en el seu moment que el pacte amb el PSC durant l'últim mandat havia funcionat de “manera excel·lent”. Comparteix la seva opinió?
S. P. Sí, pensem que aquest any i mig ha estat positiu per a la ciutat de Girona. Creiem que hi ha hagut consecucions importants com ara el servei d'atenció a domicili per a la gent gran, el Pla Especial de les Pedreres, la policia de proximitat o la reducció d'atur. Poso aquests exemples perquè són els que corresponen a les àrees de gestió i responsabilitat que vam tirar endavant nosaltres. Ho vam fer d'una manera compartida, i ens en sentim responsables i orgullosos en favor de la ciutat.
Si parlem de les eleccions del pròxim dia 26, quins objectius us marqueu pel que fa als resultats?
S. P. Volem millorar de manera notable els resultats del 2015. És cert que llavors nosaltres ens trobàvem amb una situació interna complicada i veníem d'un trencament molt traumàtic del grup municipal, i entenem que la gestió durant aquest any i mig i aquest gest de responsabilitat a favor de la ciutat acrediten que l'únic interès que tenim els socialistes és governar a Girona, i el meu en particular és estar a l'alcaldia. Pensem que aquest missatge serà ben valorat per part de la ciutadania i que podrem liderar els resultats de la nit electoral.
No poseu cap xifra de regidors a assolir, doncs.
S. P. No. El que volem és quedar en primera posició, perquè entenem que l'escenari serà obert i hi haurà diferents grups municipals que tindrem resultats positius.
En certa manera, les eleccions generals poden esdevenir l'avantsala del que pot passar a Girona?
S. P. Crec que hi ha un element extrapolable: la gent ha votat de manera molt massiva perquè hi hagi concòrdia i no confrontació, que s'obri un període d'estabilitat i bon govern. Pensem que això sí que ens afavoreix perquè ve a reforçar allò que hem demostrat aquests quatre anys i que volem continuar demostrant a la ciutadania.
Per a Sílvia Paneque existeixen les línies vermelles en clau municipal?
S. P. No, a mi no m'agraden, trobo que no és democràtic anar posant cordons sanitaris. És molt evident que tenim discrepàncies ideològiques amb forces polítiques conservadores, però no és bo posar aquests cordons sanitaris per una qüestió d'higiene democràtica. Els pactes es teixeixen veient què aporten uns i altres en els programes, i a partir d'aquí cal estudiar amb qui penses que pots desenvolupar durant quatre anys una tasca de govern d'una manera més coordinada o harmònica.
De les propostes que presenteu quines serien les que cal abordar d'una manera més immediata?
S. P. Pensem que hi ha dos àmbits d'actuació que es poden fer des del primer dia. El primer és tornar a relligar els barris amb la ciutat. Hi ha hagut un trencament evident, ja sigui d'abandonament en la gestió del dia a dia com també de no sentir-se representats per l'alcaldia de Girona per decisions que ha pres l'alcaldessa, que al final ha utilitzat l'alcaldia com una plataforma d'un projecte personal i no per oferir atenció a tots els ciutadans i ciutadanes. Aquesta atenció a tothom, sigui qui sigui, vingui d'on vingui o pensi el que pensi, amb nosaltres es veurà des del primer dia.
D'altra banda, fa falta que tornin a funcionar els serveis: seguretat, neteja, les brigades o si hi ha una vorera trencada que no ens hàgim d'esperar tres mesos, per citar-ne alguns exemples. Fa falta que l'Ajuntament funcioni, en definitiva.
I a llarg termini?
S. P. A llarg termini hi ha molts projectes, però jo destacaria el projecte urbanístic de més calat que portem al programa: la reforma de la plaça Espanya i de l'entrada sud de Girona, és a dir, que hi hagi una continuïtat des de plaça Marquès de Camps fins a l'entrada sud, passant per aquesta reforma de plaça Espanya i entrada a través de Bisbe Lorenzana cap a l'eix comercial de Joan Maragall. D'altra banda, també volem tirar endavant l'ampliació del centre de Girona perquè el Barri Vell es troba molt congestionat, i el que cal és eixamplar des de la rambla Llibertat fins a plaça Catalunya, reformant-la i connectant-la amb Joan Maragall i reformar la connectivitat de Girona Est fins a plaça Catalunya a través del carrer del Carme. Si algú vol imaginar què passarà amb els socialistes al capdavant en la Girona del futur amb aquestes obres pot tenir una idea sobre com la visualitzem.
Abans comentava que cal relligar els barris. Això significa que fa falta cohesionar la ciutat en un sentit més global?
S. P. Sí. Hi ha hagut un trencament evident perquè Marta Madrenas ha insistit molt a posar elements diferenciadors sota la taula de l'alcaldia. Un dels exemples més evidents és el canvi de nom de la plaça Constitució. Si algú vol tenir un reconeixement als fets de l'1 d'octubre i batejar una zona de la ciutat potser no comptarà amb el suport de tothom, però en tot cas no qüestionarà el que va acabar fent Madrenas, que és el nom d'una plaça amb el qual tothom es podia sentir representat com és la plaça Constitució. A més, cal recordar que es va posar aquest nom després del cop d'estat de Tejero. Era un element de cohesió de la ciutat, i transformar-lo en un element de confrontació ha estat una tònica d'aquests últims mesos. Això ha fet que ciutadans i ciutadanes de Girona no s'hagin sentit representats ni per la seva alcaldessa, ni tampoc units a la seva institució, l'Ajuntament de Girona, que encara és molt més greu.
Va ser regidora d'Habitatge, una àrea que deu conèixer molt bé. Quin ha de ser el full de ruta en aquest cas?
S. P. Cal continuar treballant. Durant l'any 2017, que és l'època en la qual vam tenir les responsabilitats en aquesta àrea, vam aconseguir amb un any mobilitzar uns 100 pisos aproximadament, entre pisos buits i pisos que ens arribaven a través d'entitats bancàries. Girona necessita uns 160 pisos anuals entrats al parc d'habitatge social, i aconseguir aquestes xifres és fonamental. Lamentablement, aquest 2018 no hem vist cap política d'habitatge massa activa i ens hem trobat davant de casos extrems com ara el d'aturar desnonaments.
També va liderar durant un temps la regidoria de Seguretat.
S. P. Sí. En aquesta àrea s'ha comès un error molt greu: retirar la figura del policia de barri. Aquest agent de proximitat era aquella persona que vigilava els comerços, que creava vincles amb la ciutadania i que tenia una presència activa i continuada a l'espai públic. Durant aquest 2018 les mateixes dades avalen que hi ha hagut un increment dels fets delictius a la ciutat de l'entorn del 30%, i la retirada dels policies de barri són un dels elements que ho expliquen, juntament amb altres com la manca d'efectius de Mossos d'Esquadra i de la plantilla de la Policia Municipal.
Si parlem de mobilitat s'ha referit més d'una vegada que cal actuar com una àrea urbana.
S. P. Exacte. Les connectivitats i les freqüències amb els municipis de l'àrea urbana de Girona no estan ben dissenyades, connectades ni pensades. I això és important per a nosaltres, perquè Girona és una capital administrativa i universitària, la qual cosa suposa que molta gent arriba a la ciutat en cotxe perquè no té ni bons horaris ni bones freqüències ni de bus ni de tren. Segons el nostre punt de vista, per millorar això cal crear un ens d'àrea urbana on tots els ajuntaments tinguin representació i on es puguin decidir estratègies comunes per anar millor coordinats. Això, juntament amb aparcaments dissuasoris al voltant de la ciutat ben connectats, pacificaria molt el trànsit del vehicle particular al centre de Girona.
Girona, i més concretament el Barri Vell, s'han vist desbordats pel model turístic?
S. P. Pensem que s'ha trencat l'equilibri que hi havia durant l'època de Quim Nadal i Anna Pagans entre la gent que viu al Barri Vell i la gent que visita aquesta zona. Abans sempre hi havia hagut una cura de la conservació del patrimoni material i immaterial, una cura per vigilar precisament aquest equilibri. Ara això s'ha trencat per dos motius: en primer lloc, s'ha fet una estratègia turística de buscar números creixents, és a dir, no importava la qualitat del turisme, sinó que cada any en vinguessin uns quants més oblidant la gent que hi viu; i d'altra banda, per l'aparició d'habitatges d'ús turístic, que per si mateix no són un problema si es tenen ben regulats. Sobre aquest punt, ha passat un any i mig i pràcticament s'han doblat els habitatges d'ús turístic, cosa que suposa que el barri s'hagi buidat de persones que hi viuen perquè al particular li interessen més els ingressos que vénen d'aquest ús que no pas del lloguer. S'ha d'actuar de manera immediata i cal posar uns números màxims a tots els barris de places turístiques respecte a la gent que hi viu.
Defenseu un projecte turístic més regulat, doncs.
S. P. Més enllà de regular els habitatges d'ús turístic també defensem un projecte turístic més descentralitzat, és a dir, fer una oferta cultural fora del centre històric. Es dona la situació que el Barri Vell està absolutament massificat d'actes i les altres zones es queixen que en els seus espais no hi passa mai res. I, d'altra banda, fa falta desestacionalitzar el turisme, o sigui, buscar la qualitat en el visitant i no fiar-ho tot a tenir una gran quantitat de turistes.
Quines actuacions teniu previstes per al comerç gironí?
S. P. Fonamentalment dues. Una de les quals és millorar la connectivitat dels eixos comercials, ja que Joan Maragall queda desconnectat dels comerços del centre històric. Aquesta continuïtat en els eixos comercials millorarà l'afluència dels visitants, que en aquests moments, quan arriben al final de la Rambla, ja no acaben de creuar la plaça Catalunya per anar a Joan Maragall.
D'altra banda, on hem vist una degradació o pèrdua de la diversificació de l'oferta comercial és al Barri Vell, i això molt probablement ha passat perquè no s'ha volgut revisar el Pla Especial del Barri Vell. El que cal és una revisió d'aquest Pla i introduir-hi la protecció d'aquest comerç més vinculat al barri, de proximitat, i no tan dirigit al turista.
Un dels lemes de la seva campanya és “L'alcaldessa de tots”. Com es pot assolir aquest missatge?
S. P. Hi ha dos factors claus. Un és escoltar a tothom per igual i atendre a tothom per igual, pensi com pensi o vingui d'on vingui. I, d'altra banda, un segon element arriba després d'haver escoltat a la ciutadania, que és quan cal actuar de manera immediata per anar resolent els problemes, sobretot els més fàcils, els del dia a dia. Una de les queixes més reiterades dels veïns i veïnes de Girona és que ni a través de la bústia d'avisos, ni mitjançant les reunions de regidors ni amb l'aportació del regidor de barri s'aconsegueix resoldre coses molt quotidianes i fàcils de solucionar. Crec que si el ciutadà se sent escoltat i amb el seu problema resolt, o almenys que s'hi actua, la ciutadania té aquesta percepció d'una alcaldessa que està pendent cada dia de l'any i totes les hores del dia de la seva ciutat, i que no comparteix la tasca de l'alcaldia amb d'altres com és el cas actual de Marta Madrenas amb el Parlament de Catalunya. Aquest és el meu compromís: posar Girona per davant de tot i dedicar-hi tot el temps i no comptabilitzar aquest càrrec amb altres.
Des d'un punt de vista realista, com li agradaria que fos la Girona d'aquí a quatre anys?
S. P. A mi m'agradaria acabar el mandat amb una Girona com la dels anys vuitanta: una Girona oberta a Europa i al món, una ciutat progressista, de colors i relligada. M'agradaria recuperar aquesta essència, aquest compromís dels ciutadans de projecte col·lectiu, que tothom se sentís orgullós de ser de Girona i de contribuir en el projecte de ciutat. Crec que això és factible i recuperar aquest esperit em faria sentir molt orgullosa.
