En els últims dies s’han produït dos afers que donen la raó a tots aquells que creuen que, amb l’actual marc jurídic i amb les institucions actuals de la justícia, escollides i parcel·lades per adscripció política, serà impossible qualsevol canvi en el marc d’avançar cap a un Estat espanyol democràtic i plural.
L’intent de judicialitzar la política antiterrorista i les institucions basques, amb l’intent de jutjar el propi lehendakari, demostren que és la justícia la que més problemes està posant al procés de pau i a la solució del conflicte basc.
I ara, per acabar-ho de complicar, veiem el trist espectacle que el màxim organisme judicial de l’Estat, el Tribunal Constitucional, demostra la seva no-imparcialitat i que respon a un Estat articulat pel PP i el PSOE.
Quan, avui, ja hi ha un gran desànim entre els catalans per un Estatut de la Moncloa desnaturalitzat i aigualit, ara sembla que el seu recurs al TC pot deixar-lo encara més desdibuixat. Aquesta batalla partidista provoca que el futur de l’Estatut depengui tan sols d’un magistrat espanyol. Tota la voluntat del poble de Catalunya, supeditada a un magistrat.
El president Montilla no ha amagat el seu disgust amb la recusació de Pablo Pérez Tremps, afirmant que li sembla una decisió injustificada i basada en arguments polítics. Montilla afirma que «el PP intenta ara guanyar als tribunals el que no va guanyar a les urnes, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats ni al Senat». A més ha subratllat que no hi ha precedents de la recusació d’un magistrat.
Així mateix, Artur Mas ha assegurat que si «l’Estatut embarranca» s’entrarà en una «situació complicada». I és que, segons Mas, l’aposta del nou Estatut es va fer com una «aposta renovada» en la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol i de consolidar «un diàleg permanent» que ara es podria esquerdar.
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, també avisa que «la decisió forçada per la majoria conservadora del TC de recusar el magistrat Pérez Tremps permet augurar que l’Estatut entra en via morta si no es produeix alguna eventualitat que faci possible la seva substitució, tenint en compte que aquest magistrat forma part de la terna designada pel Govern espanyol». ERC considera que el PSOE hauria de reflexionar per assegurar la neutralitat del TC i evitar el conflicte institucional que es derivaria d’un pronunciament contrari a l’Estatut.
Davant d’aquesta situació, potser serà cert l’article a El País del notari Juan José López Burniol, que deia que la solució a Euskadi només pot tenir sortida: o bé un estat federal, o bé l’autodeterminació. I, en el cas català, com ja vam proposar en el seu moment des de Tribuna Catalana, potser hagués sigut millor retirar l’Estatut.
