La política laboral de treballadors amb baixes remuneracions s’ha instaurat a Espanya fins al punt d’haver-nos erigit, amb una representació del 18,3% dels assalariats, en el segon Estat desenvolupat europeu amb un major nombre de llocs de treball escassament remunerats. L’estudi, elaborat per la revista Información Comercial Española que edita la secretaria d’Estat de Comerç, defineix el concepte “salari baix” el d’aquell treballador que percep per la seva feina una remuneració inferior a dos terços de la mitjana salarial del país.
Aquest informe, que situa a Espanya al capdavant dels “salaris baixos” per darrere dels Estats Units, el primer amb un 25,2% de la població, i el Regne Unit amb un 20%, situa dins del territori les comunitats d’Extremadura, Galícia, Múrcia i Canàries com les més factibles per formar part d’aquest 18,3% de la població amb llocs de treball escassament remunerats i les de Catalunya, Navarra, País Basc i Madrid com les que menys.
Entre d’altres conclusions, l’estudi conclou que “aquells països amb una alta taxa de sindicació i/o elevada taxa cobertura de la negociació col.lectiva presenten a la pràctica una menor dispersió salarial”.
