Aquest dissabte al migdia s’ha presentat l’exposició “Monestirs de Catalunya”, a la Sala d’actes del Museu d’Història.
En l’acte els comissaris de l’exposició, el fotògraf Pepo Segura i l’arquitecte Jaume Serra han fet una breu introducció dels objectius i estructura de l’exposició. Tot seguit, s’ha pogut gaudir d’una conferència titulada “Els primers monestirs a l’Empordà i al Rosselló, als segles IX-XI” a càrrec de l’historiador Joan Badia i Homs.
Joan Badia-Homs ha fet un recorregut per la història dels monestirs, fent especial referència a la zona de l’Empordà (Alt i Baix Empordà). Ha recordat la particularitat dels monestirs de la nostra zona, que venia remarcada per ser una terra de pas i alhora d’invasions (pel fet de l’obertura al mar, entre altres factors). L’historiador ha resaltat un passatge de l’escriptor Josep Pla, que deia «L’Empordà és un camp de ruïnes».
Badia ha resseguit la història de diferents monestirs, com el de Sant Climent de Peralta (de l’any 844, ara inexistent), o el de Sant Pau de Fontclara (899). Ha indicat que durant el segle IX es van formar primitives cèl.lules monàstiques, algunes de les quals esdevindrien amb el temps grans abadies i d’altres es van extingir.
Badia-Homs s’ha fixat en dos monestirs destacats a la zona, Sant Pere de Rodes i el de Sant Feliu de Guíxols. El primer, edificat sobre construccions de l’antiguitat i que va obtenir a la meitat del segle X la dependència amb Roma.
Al Baix Empordà, Homs s’ha fixat en la fundació de l’abadia de Sant Feliu de Guíxols, «la més important de la zona», en paraules de l’historiador, resseguint l’origen del centre, la protecció de la comtessa Ermessenda i el fet que es construís en una zona amb valor estratègic i espiritual. A través de diferents transparències i gràfics, ha explicat el llegat patrimonial, arquitectònic, social i artístic dels diferents monestirs i arquitectura religiosa al nostre territori, que compta amb influències carolíngia i postcarolíngia, també amb influència itàlica (Roma, especialment), i influències califals i orientals. La diversitat d’estils prové, com ha dit, de les diferents interaccions provocades pels moments històrics, així com destruccions o invasions.
Joan Badia-Homs té una destacada trajectòria en la difusió i preservació del patrimoni cultural, mitjançant la catalogació i estudi de construccions medievals. És l’autor de l’obra de referència obligada «L’arquitectura medieval de l’Empordà», i ha publicat centenars d’articles i una dotzena de llibres. Ha format part de la Junta de l’Institut d’estudis del Baix Empordà i des dels seus inicis forma part del jurat de la Beca de Recerca Lluís Esteva i Cruañas.
A part de moltes distincions rebudes, és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Actualment està preparant l’edició d’un treball sobre els monestirs de l’Empordà i de la Catalunya Nord els segles IX-X.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Miquel Lobato ,ha tancat l’acte agraint la «lliçó històrica de qualitat» de l’historiador i ha indicat que el que mira de fer l’Ajuntament «és donar el màxim ús al Monestir». Ahir, per exemple, ha dit Lobato, «hi havia una trobada internacional de mestres d’oficis, amb professionals italians, catalans i francesos. Ara hi ha tres exposicions al mateix centre, la dels Monestirs, una retrospectiva de Mercè Rodoreda i la de l’any Masó, a banda de les col.leccions permanents». Lobato ha recordat que dilluns comencen les obres de l’ascensor, que permetran gaudir de l’accés total a les quatre plantes de l’edifici. L’alcalde ha destacat «l’altíssima qualitat de l’exposició sobre els monestirs, amb unes fotografies molt impactants i molt ben realitzades».
La Mostra:
Titulada «Catalunya, en trenta monestirs», fa una visió de monestirs d’arreu del territori català, els quals estan representats en la mostra, que nasqué coincidint el 2000 amb un curs sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzat per l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i dirigit pels arquitectes Jaume Serra i Albert Pla (membre de la Junta Tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu).
Cada monestir, amb més de dues fotografies, es presenta acompanyat amb plànols i un text explicatiu. Jaume Serra, arquitecte i codirector del curset, i el fotògraf Pepo Segura, artífexs de la mostra, han aconseguit donar una visió representativa de la Catalunya monàstica a través d’explicar el procés evolutiu seguit pels monestirs des dels seus orígens fins a l’actualitat. Per assolir aquests objectius han plantejat l’exposició sense protagonismes entre les diferents edificacions. D’aquesta manera, la presència de les edificacions més petites com les de Sant Pere de Graudescaldes, Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Maria de les Franqueses, Sant Pere Casserres o Sant Pere del Burgal comparteixen espai amb els més significatius i coneguts com els de Poblet, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pere de Roda, Vallbona de les Monges, Montserrat, Santes Creus, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí del Canigó o Sant Feliu de Guíxols.
Així mateix, els monestirs apareixen classificats en àmbits diferents -l’edifici es configurava segons els tipus de vida de cada orde- i s’explica el procés que ha determinat l’estat actual de l’edifici. També s’ha considerat la importància a nivell històric i arquitectònic de l’edificació.
L’exposició es pot veure a la Sala d’Actes de la planta baixa fins al 31 de març d’enguany.
