El primer número d’El Full va sortir al carrer uns dies després de la concentració de més de 50 pares davant de l’Ajuntament per tal de reclamar que l’ESO es fes a Portbou. Aquesta reivindicació va tenir lloc mentre el delegat d’ensenyament a Girona, Albert Vancells, explicava a l’alcalde Paco Martínez i als representants de l’associació de pares el motiu pel qual no s’oferirien, al curs vinent, estudis d’ESO. El motiu principal era el reduït nombre de matriculacions i fins i tot cal assenyalar que una part dels tretze alumnes de primer d’ESO s’havien apuntat a Llançà. Paco Martínez va lamentar la decisió d’ensenyament i Eduard Rodríguez, representant de l’APA, va respondre a Vancells que passat l’estiu es decidirien les mesures a emprendre per tal que l’ESO es pogués impartir a Portbou. De llavors ençà, han passat 10 anys i a l’actual CEIP Sant Jaume de Portbou s’hi imparteixen classes de 1er i 2on d’ESO.
En aquest Portbou, tocat pel Tractat de Maastrich; amb la construcció d’un port esportiu que estava aturat per falta de pressupost; amb la reivindicació d’una carretera digna; amb la inauguració de la xarxa de gas; amb la demanda de la Placa de Sant Jordi per part de l’Ajuntament de Portbou per la difusió del Català; amb una població de 1.614 habitants (806 dones – 808 homes), …, en aquest context, i més, va néixer El Full.
El Full nasqué amb la intenció d’oferir un espai d’opinió cultural. El seu primer objectiu fou el d’oferir una plataforma impresa on tothom hi tingués cabuda i al mateix temps ser un mitjà de comunicació, tal com es diu a l’Editorial de número 0: “que vol intentar ser el ressò d’inquietuds culturals de tota mena”.
Amb aquests objectius la revista començà les seves primeres passes de forma bimestral, organitzada per un Consell de Redacció composat per Enric Peres, Josep M. Loste, Àngel de Vega i Joan Gubert.
Aquest grup de quatre amics, que ja passàvem de la trentena, amb inquietuds periodístiques, literàries i històriques – amb un compromís molt aprofundit a favor de la plena normalització de la nostra llengua arreu del país – en col·laboració amb uns quants ciutadans portbouencs molt sensibles a la cultura i a l’art del periodisme amateur, juntament amb el recolzament de l’Ajuntament del nostre municipi i més endavant de la Diputació de Girona, varen donar un pas ferm i la revista va esdevenir una realitat.
En aquest període de temps aquest mitjà de comunicació ha desenvolupat una autèntica i titànica tasca informativa i de recolzament – de suport – a favor de la normalització lingüística a Portbou. El Full de l’Albera Marítima ha esdevingut una revista de prestigi, de qualitat i, el més important, ha fet forat entre la col·lectivitat portbouenca.
El principal objectiu de la revista era omplir el buit de cultura escrita en la nostra llengua pròpia, que des d’abans del 1936, no s’havia tornat a produir a Portbou (amb l’excepció feta d’una revista escolar anomenada El Llampec, que malauradament ja fa anys i panys que va deixar d’existir).
La tasca en aquests anys ha estat feixuga, perquè ja se sap que d’ençà de la dècada dels vuitanta del segle passat, amb fenòmens socioculturals com el postmodernisme, vivim una època de feblesa en les conviccions, de manca de projectes clars i d’una pèrdua important de les identitats col·lectives, la qual cosa ens porta a una devaluació accelerada de la cultura, sobretot en els mitjans escrits. Però El Full no ha defallit : és una publicació consolidada i independent, que surt cada tres mesos, tot oferint opinió, anàlisi i informació, que ja mira cap el futur, volent sortir del seu estricte marc local, per intentar trobar un lloc més o menys remarcable a nivell comarcal.
El Full ha estat un element, un mitjà que ha donat veu als qui difícilment es podien expressar amb normalitat. El Full ha exercit d’esperó de la consciència cultural i lingüística col·lectiva en una població que, per circumstàncies polítiques i macroeconòmiques i, en conseqüència, per decisions preses a molts quilòmetres del nostre municipi, ha perdut pistonada amb molts àmbits. El Full ha estat un excel·lent mitjà de participació ciutadana en una població una mica contrària a entrar a discutir els afers de la res publica, que per altra banda, ens afecten a tots i tenen una repercussió directa i precisa en la quotidianitat dels portbouencs.
El Full de l’Albera Marítima sempre intentarà contribuir a posar el seu granet de sorra, per tal d’impulsar un projecte cultural que s’il·lumini i analitzi els esdeveniments locals, passant pels fets comarcals i nacionals, fins els més recòndits episodis mundials.
EL CONSELL EDITORIAL D’EL FULL DE L’ALBERA MARÍTIMA
