Els sectors que no poden arribar a comprar, ni gairebé a llogar en condicions dignes, un habitatge no són només els joves i els immigrants. La vulneració de la Constitució en aquest aspecte concret de l’estat del benestar és flagrant.
De fet, més enllà dels joves i dels immigrants, hi hauria, com a mínim, 4 categories socials que tindrien moltes dificultats per arribar a fer realitat el constitucional dret a l’habitatge. Aquests grups serien els següents .
1/. Els mileuristes, de 18 a 65 anys, els quals es veuen oblidats a viure a casa dels pares fins a edats molt madures.
2/. Els aturats de més de 45 anys . Amb l’ombra de la marginació que no els deixa viure, tenen barrat qualsevol possibilitat d’accedir a un crèdit per gaudir del dret a l’habitatge
3/. Els divorciats. Potser no en un 100% dels casos, però no hi ha dubte que en la societat d’avui en dia el divorci casa molt malament amb l’accés a un habitatge digne.
4/. Els jubilats. Un dels grans drames del turbocapitalisme del present . Si no són propietaris d’un habitatge cauen fàcilment en la teranyina de l’assetjament immobiliari.
