Quan algú vol sortir a la foto , o vol tocar les fibres de la ciutadania , per aconseguir la seva fita , ja sap que els desvalguts , els infants i els pensionistes, son els sectors que mes impacten, pels seus clams, que no s’acaben de fer realitat , perquè a l’administració, sempre manca temps, perquè s’esgoten les legislatures, i les noves administracions fan altres plantejaments ,i així anem passant el temps i cada vegada pitjor.
S’està parlant molt , de les conseqüències del canvi a la moneda única,(pesetas a euros); és de suposar que a mi m’ha tocat estar al sector dels perdedors , com a tanta gent, però voldria fer i exposar un petit, però a la vegada molt important exemple que crec que els pensionistes no podem deixar que quedi en la via morta, tot i que ja es fan reclamacions a tots els nivells , i des de tots els sectors; si la ultima pensió que vaig cobrar en pesetas ,que fou el setembre de l’any 2001, l’hagués invertit en llaunes de sardina d´una determinada marca , que en aquell moment valia 150pesetas, n’hauria pogut comprar 751llauna ; actualment i amb l’ultima pensió cobrada, amb euros, nomes en podria comprar 623,; això vol dir que soc perdut en quatre anys , el 16% de poder adquisitiu,( tan sols en un producte com una llauna de sardines), i podríem parlar de tot en general , i de ben segur que en molts articles, la pèrdua de poder adquisitiu , segur que és més greu.
Es d’agrair , i és molt important , que s’organitzin tota mena de programes i d’actes per aquest col•lectiu,(Gent Gran), però crec que en molts casos , no és té en compte el factor social i econòmic en què es troba immers una part dels pensionistes, perquè em consta que n’hi ha molts que no podrien arribar a comprar les 623 llaunes de sardina,(que això no vol dir que sigui suficient ni molt menys). Quan encara es feien comptes amb pessetes, un “tallat”, i una ampolla petita d’aigua , costava cent seixanta pessetes,(32 durus), i en aquests moments , costa dos euros, (332,77 pessetes,) (seixanta sis durus i mig).
No sé si es pot ser gaire optimista vers el demà , quan cada vegada mes, la gent que vol forjar-se un futur, es veu obligat a hipotecar mes temps de la seva vida, i això , crec que ha de tenir un final una mica patètic, i que sempre tocarà el rebre als mateixos, si no tenim governs que es vulguin implicar a combatre l’especulació, i la corrupció, prioritzant els interessos generals del país , als particulars i partidistes .
Conseqüències de l’euro.
