El pensador marxista italià Antonio Negri va afirmar ahir en un acte a la Universitat de Girona (UdG) que l´actual unilateralisme que els Estats Units han imposat al món «amb un cop d´estat sobre l´imperi» s´acabarà quan hi hagi «un nou acord multilateralista», amb un protagonisme renovat de les potències emergents com la Xina. Negri, però, va advertir que és massa aviat per saber què passarà i de moment «només es poden formular hipòtesis». Negri va pronunciar la conferència Conservadorisme i neoconservadorisme en un acte organitzat per la Càtedral Ferrater Mora de Pensament Contemporani. La seva intervenció serà replicada avui (12.30 hores, Facultat de Lletres) des d´una visió dretana per Miquel Herrero de Miñón. Catedràtic de Doctrina de l´Estat a la Universitat de Pàdua, i autor de llibres com Imperio, Negri sosté que l´actual política internacional nord-americana es basa en un «cop d´estat» al mateix imperi que ha deixat per a la història l´època de presidents com Carter, quan encara els drets de l´home eren considerats per a tothom, al marge d´adscripcions polítiques o procedències geogràfiques. En canvi avui, d´ençà de l´arribada de George W. Bush al poder, els drets de l´home es poden usar «per lluitar contra sistemes polítics i, fins i tot, per justificar una declaració de guerra».
Negri, que va citar teòrics del neoconservadurisme com Edmon Burke, Leo Strauss o Richard Perl, va dir que la nova teoria de l´era Bush predica que, per garantir la llibertat «cal avançar la llibertat», la qual cosa no consisteix ni més ni menys que a «declarar la guerra contra l´islamisme terrorista». Rere aquesta política unilateral -que Antonio Negri considera ja a totes llums «fracassada»- hi ha la intenció d´imposar l´ordre americà al món i crear nacions a l´estil americà. Hi ha la voluntat d´«aplicar les excepcionals condicions que han permès formar els Estats Units d´Amèrica als altres països del món».
Aquesta política internacional agressiva és l´única diferència entre Bush i presidents com Reagan, que tenia idèntics posicionaments conservadors i s´envoltava d´idèntics grups de col·laboradors, «però mirava el propi país, de portes endins», i no cap a l´exterior. Així és com s´ha arribat a un moment que la manera neoconservadora d´aplicar la idea de llibertat «pot ser la base del crim». Negri també va dir que, sota el punt de vista neoconservador «ja no hi ha enemics, sinó terroristes; el concepte de guerra, tant present en el dret internacional, ja no existeix, i els exèrcits s´han trasformat en una mena de forces policials». El conferenciant va concloure deixant a l´aire preguntes com per exemple si és possible el ressorgiment amb nou protagonisme els estats-nació, o si arribarà un nou multilateralisme, hispòtesi prou factible, va dir.
No obstant això, personalment es va declarar partidari d´una alternativa basada en «un moviment del proletariat mundial que desenvolupés noves organitzacions no supeditades al capital». «Això m´agradaria», va declarar.
